El bloc de Palafrugell

L'Empordanet

Por i obsessió

Sense categoria

Tenim un problema col·lectiu.
Les properes eleccions al Parlament de Catalunya ens donaran un nou govern. Els
diputats electes l’escolliran a partir de la majoria que es formi directament o
bé després d’algun pacte. Quin problema tenim? podeu dir, si la cosa és la més normal
en un sistema parlamentari democràtic. El problema que tenim, segons les enquestes
recents, no és altre que la formació d’un govern a partir de la majoria que aconsegueixi
Convergència i Unió. De la mateixa manera que ho seria si el govern el poguessin
relligar, altre cop, uff, els grups de l’actual tripartit. Els uns i els altres,
excepte ERC, han donat suport a les retallades inicials de l’Estatut del 30 de setembre,
fins a deixar-lo en mans del Constitucional, el qual ja sabem com l’ha acabat deixant.
Repelat per tots costats.

Fa por i posa malalt a
molta gent, jo diria que a mig País, veure com es pot vertebrar, un altre cop,
un govern que no ens podrà portar gaire lluny en la nostra lluita per
deslliurar-nos dels lligams que ens tenen aferrats a aquesta España decadent, però
que al mateix temps segueix, també obsessivament, defensant una falsa unitat
pàtria que solament es recull a la Constitució amb l’objectiu de mantenir la
caixa única i la repartidora més insolidària de tot Europa.

Després de 30 anys de
democràcia i vist el que hem vist, la nostra única obsessió hauria de ser fer tot
el que estigui a les nostres mans per aconseguir trencar l’esquema de sempre, per
agafar la direcció que necessita el poble de Catalunya. Només votant els partits
que defensen clarament la Independència del nostre poble podrem sortir de l’atzucat constitucionalista. Trenquem d’una vegada
per totes. La ciutadania de Catalunya s’ho mereix i la majoria ho pot fer possible.
Ara o mai, és la nostra oportunitat.

Liu

Sense categoria

El Premi Nobel de la Pau d’enguany
ha caigut malament a la Xina. Sembla que ho consideren una jugada organitzada
per Occident, per tal d’embrutir la imatge del país asiàtic. Com si el tema dels
drets humans no fos una qüestió que no compte per ells. La cosa més sinistre de
totes no és pas la seva postura sobre la concessió del premi al seu ciutadà Liu,
la cosa que ens hauria de preocupar més és la posició d’alguns països europeus en
relació a la petició d’alliberament del nou Premi Nobel. Resulta, ara, que com que
la Xina està folrada de calés i va repartint inversions a tort i a dret, i comprant
deute amb quantitats molt importants, països com España no s’atreveixen a reclamar
aquest alliberament, no fora que la dictadura xinesa s’emprenyés i tanqués l’aixeta
financera.

Com sempre España depèn de
les decisions d’altres estats per decidir la seva pròpia política, tot i la retirada
de les tropes de l’Iraq decidida per Zapatero tant bon punt va arribar al govern.
Una flor que no va fer estiu, ja que a continuació va apostar per mantenir els
soldats a l’Afganistan, enviar vaixells a Somàlia i no sé quantes coses més que
demostren la manca de criteri d’un govern que inverteix els calés dels
catalans, entre d’altres, per fer una política a la inversa del que havia
promès al seu electorat.

Catalunya no pot seguir
depenent d’aquesta España tant insolidària, ens hem de decidir per vies diferents
si volem prosperar a nivell social, econòmic i cultural, ja que amb ells mai passarem
de la mediocritat. Som bons, molt bons, però ho podem ser més si ens administrem
nosaltres mateixos.

El quart cinturó, ICV i Esquerra

Sense categoria

Ahir
varem veure com ICV i Esquerra es
manifestaven en contra del quart cinturó, o ronda del Vallès. No volen que sigui
una autovia, estan en contra de l’agressió que tot plegat representarà pel territori.
Una carretera normal si que la volen, encara que també representi carregar-se els
camps de conreu de la zona.

Sobta
la posició d’ambdós partits, ja que no han defensat la mateixa posició a altres
llocs del territori. Segurament és una qüestió del número de vots que es poden esgarrapar.

Al
Baix Empordà i a la Selva s’està duent a terme una agressió semblant i aquest
cop executada per la Generalitat. El tram que va de Vidreres a Palafrugell
també acabarà sent una autovia, com la que volen fer al Vallès,  però en alguns trams d’aquest recorregut té 8
carrils (Palamós-Palafrugell passant per
Mont-ras) i ells no han dit ni fava. Seria la mateixa posició que varen
demostrar en el cas del túnel  de Bracons, i que al final s’ha executat més o
menys com estava previst inicialment, amb algun retoc per acontentar aquestes posicions
discrepants.

La
Ronda del Vallès ja està decidida i res no farà canviar la posició del Govern
Central, amb el vist i plau de PSC i CiU. La fan per connectar millor les
ciutats industrials, encara que això representi deixar erm un territori molt
productiu a nivell agrícola.

L’autovia
del Baix Empordà la fan des del Govern Català i la conformitat de CiU, encara que no serveixi per connectar
cap ciutat industrial, ja que solament serveix per fer arribar a la gent del
sud molt més ràpid als seus llocs d’estiueig, oblidant que no molta més gent
dona el resultat de la qualitat turística que desitgem la majoria dels catalans,
i sobre tot els del Baix Empordà. Això si, servirà per deixar el paisatge, que
tant estimem, ple d’apartaments i pisos per acollir el número d’habitants que preveu
el Pla Territorial per la nostra comarca, encara que tot plegat tingui com a resultat
un declivi de la nostra manera de ser i la desaparició dels nostres entorns més
preuats. Més carreteres, molt més amples, més persones per metre quadrat, la qual
cosa vol dir que la nostra aspiració de tenir un turisme de qualitat, tot l’any,
quedarà estroncada per sempre.

ICV i Esquerra,
han obert boca en aquest tema? Com és possible que no defensin el territori per
igual? Ja els hi ha anat bé la política
urbanitzadora del Departament que dirigeix
el conseller Nadal, amb la qual cosa arribem a la conclusió que ells ahir no hi
feien res a la manifestació en contra de la Ronda del Vallès.