El bloc de Palafrugell

L'Empordanet

Bombers, crisi i patronal

Sense categoria

Entre tots ho estan emmerdant molt. Els bombers es contradiuen entre ells. Sembla que hagin estat en llocs diferents.
Coordinació si o no? Els comandaments eren allà on tocava? Els polítics patien pel
que diran? Una cosa, el menys per mi, està molt clara. No entenc que hi feien
en aquell forat els bombers de Lleida, com és possible que s’hi quedessin?
Sembla que esperaven el foc. Qui  va
prendre la decisió de quedar-se? Si els bombers aragonesos varen poder sortir i
diuen que varen parlar amb els de Lleida, els nostres com és que no ho varen
fer si eren tant a prop uns dels altres? També es parla ara de material escàs i
en males condicions de funcionament. Tot plegat molt propi d’un País en el qual
es dóna prioritat a les aparences molt més que a l’eficàcia i a les necessitats
reals.

La crisi ens té agafats com a malaltia crònica. Tothom parla de cercar solucions miraculoses, però
ningú n’ofereix cap, amb garanties, per sortir d’una situació que arribarà a
fer molt de mal al conjunt de la societat. Les bones solucions es tenien que
haver adoptat en el temps de bonança, quan es veia clarament que el motor de la
construcció ens portava a una situació sense sortida, tant econòmica com
ambiental, i la crisi industrial anava aixecant les orelles. Un estat, pobre,
que fins aquell moment era receptor d’inversions multinacionals podia intuir,
sense grans estudis de mercat, que arribava el final de les grans inversions i
les subvencions multimilionàries a empreses, ja que sorgien altres països que
oferien el mateix a meitat de preu. De manual.

La patronal ens ofereix
ara una solució pels treballadors menors de 30 anys. Treball com a màxim per un
any, sou de salari mínim, sense indemnització per acomiadament, sense
cotització per atur i sense cap aportació patronal a la seguretat social.
Genial. Ha arribat, altre cop, el temps dels esclaus. Aquesta proposta és de
codi penal. S’hauria d’exigir a la patronal una rectificació urgent. Ho podien
fer de la mateixa manera que ho fa el govern, dient que és per manca de
comunicació entre ells mateixos. En tot cas hi ha una altra proposta
empresarial que esperem des de fa temps. Aquella que parla del destí dels diners
guanyats en el temps de vaques grasses. On han anat a parar els milions i
milions d’euros de beneficis que ens refregaven per la cara, aquests empresaris
modèlics? Tots han pagat els impostos corresponents? No haurien de revertir
directament a les mateixes empreses que ara es queixen tant? Mentre tenim
milions de persones a l’atur i ells s’atreveixen a proposar contractes que no
cobreixen ni les despeses del seu gos de companyia.