El bloc de Palafrugell

L'Empordanet

Comença la cursa

Sense categoria

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Aquests dies es veu clarament
que ha començat la cursa per les eleccions al Parlament. Fins i tot avui un tertulià
de TV3 d’ha pronosticat que potser es convocarien abans de l’estiu. Ja ho veurem.

Entre la comissió parlamentària
pel foc d’Horta de Sant Joan, les propostes que ha fet en Puigcercós sobre possibles pactes post-electorals
i el magatzem que no instal·laran a Ascó, hi ha material per treure conclusions
de com aniran les coses els propers mesos, a partir de les opinions dels partits
(ara blanc, ara negre) sobre cada un d’ells i els que vagin sortint a partir d’ara.

Una de les conclusions més importants serà el desconcert. Els electors tindran
dificultats per aclarir que diu cada un dels partits sobre el futur de Catalunya
i els seus problemes d’avui. Hi ha dies que votaries ERC, altres que no votaries o bé votaries en blanc.
El que està clar és que la majoria de partits ens vendran
unes propostes, la majoria de les quals inaplicables, per intentar arreplegar el
major número de vots possibles, prescindint de si aquestes són les que interessen
a la ciutadania i van dirigides a solucionar els seus problemes reals.

En aquesta línia s’han de tenir
presents diferents qüestions que ara sembla han quedat en segon o tercer pla. El
finançament que ens ha atorgat Madrid i que no injecta suficients recursos a la
Generalitat (encara que el conseller Castells digui el contrari) i la futura sentència
del Constitucional sobre l’estatutet.

Així les coses demanem als
partits polítics que entenguin la desconfiança de la ciutadania envers les seves
propostes. Que comencin a pensar que l’abstenció pot pujar a nivells
considerables i per damunt de tot que expliquin les coses amb la coherència i el fil
conductor adequat per no desorientar la ciutadania. Cap ho volem anar i què portem
concretament a la maleta, res més. La resta ja ho decidirà l’electorat.

Jocs o Independència

Sense categoria

Ara els socialistes barcelonins i els seus socis ecologistes i verds ens han sorprès amb la presentació del projecte de la possible candidatura de Barcelona als jocs olímpics d’hivern de l’any 2022. La proposta ha agafat a contrapeu a la resta de partits del consistori barceloní els quals han reaccionat de forma tímida, volen i dolen, i no s’han atrevit a dir clarament no a la proposta electoralista dels socialistes, verds i ecologistes.
El nom i l’àmbit de la candidatura és Barcelona Pirineus, i segons sembla els de muntanya no en sabien pràcticament res de tot plegat, això si, ara s’hi apunten amb l’argument de posar els Pirineus al mapa de l’esqui europeu. Així les coses queda clar que l’Hereu vol gaudir d’una empenta forta per presentar-se a les eleccions del 2011.
Cal posar sobre la taula la necessitat de fer una proposta com aquesta, i per damunt de tot aclarir el cost que representa, no ja l’organització dels jocs, sinó la preparació de la candidatura, el projecte que s’ha de presentar per tal que els Comitès Olímpics Espanyol i Internacional puguin decidir-se o no per la candidatura de Barcelona. Quant valdrà això? Qui ho pagarà? Anirà en detriment de les necessitats reals dels barcelonins i dels pobles dels Pirineus?
Queda clar que la despesa serà molt important i que el País no crec que estigui preparat econòmicament per fer-hi front.
El 2013 o el 2015, haurem superat la crisi? Tindrem encara milers d’aturats? El finançament dels serveis bàsics estarà garantit? Com estaran l’ensenyament, la sanitat i els serveis socials?
Val la pena tant d’esforç financer, sinó som capaços de resoldre el dia a dia? Jo crec que no si tenim en compte, a més a més, que estarem embolicats, o estem embolicats, encara en la definició del paper de Catalunya al món, en la nostra definició com a Nació, en la nostra Independència de l’Estat Espanyol.
No hem de perdre de vista el que som i el que volem ser, i amb aquesta candidatura solament aconseguirem parlar del que és accessori i no del que és important pels catalans: ser independents i poder decidir el nostre futur, o sigui poder decidir des de casa nostra, a través del nostre Comitè Olímpic, si volem ser olímpics o no. Aquesta és la qüestió, decidir nosaltres mateixos el que considerem que és fonamental pel futur dels catalans. I no seguir amb la nostra dependència malèvola de Madrid. A l’Hereu ja li va bé, però a Catalunya no. Pensem només una estona i veurem que la proposta perjudica i molt a Catalunya.

Comencem: com tenim les coses?

Sense categoria

Comencem l’any 2010 i cal
recapitular sobre la situació a Catalunya i les seves coses.

Fa un parell de dies ens
han taspassat la gestió de rodalies (això solament serveix per la gent de
Barcelona, els quals encara que són majoria sempre reben molt millor servei que
la resta de ciutadans del País). Els de poble ni rodalies ni res que s’hi assembli. Deia,
ens han traspassat la gestió de rodalies, solament la gestió, i sembla que els
únics que estan contents són els membres del govern català. Ells diuen que això és una previsió estatutària, la
resta de mortals pensem que sense la propietat de tot el paquet, podem millorar
el servei, però tot i això sempre seguirem sent els gestors que fan la feina. O
sigui mantenim l’amo al damunt per vigilar que no ens passem gens ni mica, com
a propietaris mantenen el poder i ens passen la feina bruta. També han
traspassat la N-II, de Montgat a Tordera. Això pot estar bé, si no fos, com
sempre, que per desdoblar aquesta carretera dependrem d’una nova negociació amb
Madrid per la qüestió monetària. O sigui un altre traspàs que no és resol d’una
sol cop.

Els germans Centelles han
venut a Madrid les fotografies del seu pare. Un negoci rodó i una garantia de
promoció garantida. Què hem fet a Catalunya, què ha fet el govern, per l’adquisició
d’aquest patrimoni? Sembla que poca cosa o si ho han fet ha estat amb molta
discreció i cap resultat. La llibertat dels Centelles per vendre al millor
postor, no s’ha de qüestionar, però si que els hi podíem recordar que aquest
patrimoni és català i que Catalunya hagués valorat molt positivament la decisió
de deixar-lo a casa nostra. De la forma com han fet l’entrega, molt d’amagat, han
donat una imatge molt patètica, de la qual també en podem responsabilitzar el nostre
govern.

L’impuls del govern a la
política econòmica dirigida a la recerca, les noves tecnologies i el coneixement
en general el podem valorar positivament, però hi ha una qüestió molt important
a tractar. Quants anys hauran de passar per formar i reciclar el nostre poder
productiu i dirigir-lo en aquesta direcció? Mentre, que faran els nostres
aturats? Viuran del subsidi? O potser hem de fer alguna altra cosa que faci de
pont entre la construcció i les noves alternatives? Quantes generacions de
força productiva es quedaran pel camí? Cal recordar que el resultat de la
qüestió ve donat per anys i panys de fiar-se solament de la bonança econòmica
generada per la construcció i l’especulació, oblidant el sistema públic
d’ensenyament, el qual ha posat al mercat laboral molt més personal del que ens
podíem permetre (poca formació professional, molt de fracàs escolar).

L’estatutet (Estatut
reduït a la mínima expressió) encara està pendent del Constitucional, cosa que
vol dir que està en mans d’uns magistrats que encara el poden reduir molt més. Què vol dir això?

Doncs que en matèria de
llibertats, bon govern i projecció de futur seguirem sota la protecció
centralista del govern espanyol, el qual no ens deixarà moure ni un milímetre
mentre aquest moviment no el facin simultàniament les altres autonomies. Ells
en diuen solidaritat. Mira per on.

A partir del títol de l’article podem donar una
resposta molt clara: No hi ha res a fer, tot ho tenim com l’any passat,
exemples com els explicats en són testimoni clar, per tant no ens queda cap
altre remei que tirar pel dret i decidir la manera i el mètode de deixar anar la
corda, trencar amarres, que ens uneix a Espanya i començar a treballar mirant
cap amunt. Espai natural que ens correspon per història i feina feta reconeguda.