El bloc de Palafrugell

Ara sembla que les
actuacions malèvoles de Millet i els seus
socis (encara no em crec que ningú més sàpigues res) només serviran per generar
disputes entre partits. PSC i CiU s’han embrancat en una lluita que no farà
res més que empitjorar la desconfiança que hi ha entre la població envers els partits
polítics. Servirà també per difuminar la realitat d’una qüestió que va molt més
enllà del pur desviament de diners per part
de Millet i Montull. Segur que molta més gent, que no persones, coneixien la formula
Millet. Segur que aquest varen  assistir als casaments de les nenes Millet. Que sabien que aquest feia viatges senyorials
a l’altra punta del món. Que feia servir un cotxe de qualitat superior i que no
justificava correctament els ingressos i despeses del Palau i el Consorci. Tampoc
devien preguntar el sou que tenien assignat aquests dos personatges i les seves
secretaries. Tot plegat no s’ho creu ningú, però els partits farien molt millor
la feina d’aclarir aquest cas pudent si deixessin de tirar-se la porqueria a la
cara.

Per ICV els rics són un objectiu de primera categoria. Consideren que
han de pagar més que ningú, i per damunt de tot l’impost de successions, quan realment
ells, els rics, segur que són els que paguen menys en relació a aquest impost. Qui
no coneix algun  ric que realment és pobre….
de solemnitat? No és veritat que hi ha rics que gairebé no paguen impostos? Així
de què parlem? Segur que els d’ICV saben
molt millor que jo del que realment parlem. Ells fan el paper de l’estruç i
volen fer veure a la ciutadania que defensen el pagament equitatiu d’impostos,
quan realment no han fet pràcticament res per aconseguir allò que prediquen: que
cada persona pagui pel que realment té. I mira que porten anys al govern de Catalunya
i s’han fet un tip de recolzar els pressupostos de l’Estat.

Altres coses avui són la persecució que pateix
Barcelona, segons el seu alcalde, envers la publicitat que es fa en relació a
la prostitució, els carteristes, la brutícia, el comerç de souvenirs, etc. Només cal llegir alguns dels recents articles de l’Oriol
Bohigas per entendre que el que l’alcalde
veu com una persecució realment és una veritat com un temple.

Avui  a Núria, entre isards i truites, han
proclamat Joan Puigcercós candidat per ERC a la Presidència de la Generalitat.
Molt bé. S’ha fet en un dels paratges més bonics i significatius de Catalunya.
Ara pujaran al Puigmal, Bé, també. Muntanya rellevant de la nostra geografia.
Ara caldrà veure que vindrà després. El dret a decidir? No està malament, però
potser poc ambiciós. Han parlat del govern tripartit? Del paper que hi juga ERC?
De com s’ho faran per desfer-se de la influència negativa que irradia el PSC-PSOE?
De com explicaran que tinguem aquest finançament tant dolent per Catalunya? De quina
reacció tindran davant de la sentència del Constitucional, sobre un estatut
retallat que ara, abans de la sentència, ja no el reconeix ni la mare que el va
parir?

Han parlat de les coses
importants de País? Segurament que si, però potser ho han fet massa lluny del
poble que les ha de recolzar. La simbologia és important, és veritat, però els
fets i les decisions que afecten a la majoria de la ciutadania de Catalunya,
també.

Joan Puigcercós ha de
remar molt per satisfer i entusiasmar al poble de Catalunya. Ha de treballar
molt per explicar molt bé l’acció del Govern que ha dirigit el President Montilla,
i per damunt de tot ha d’aconseguir que els votants d’ERC tornin a creure en la
seva política. Política que ha d’anar molt més enllà dels gestos, els símbols,
els isards i les truites. Ha d’anar dirigida al cor dels catalans, per fer
entendre que tot el que ha passat aquests anys s’ha fet pel bé del País i no
solament per mantenir el tripartit i els interessos dels socialistes catalans i
espanyols.

Dret a decidir el nostre futur, el qual no passa
per reeditar altre cop el tripartit, el nostre paper a Europa, i deixar de
banda la política de pidolar als espanyols i esperar que ens atorguin el que a
ells els interessa. Decidir la nostra independència, és clar, ja que la resta
ja ho decidim cada dia.