El President paternalista
El President de la Generalitat ha fet avui un discurs paternalista. En primer lloc ha buscat un decorat, d’aquells que volen fer veure el que no és. Han esborrat els crèdits del PSC, per destacar un valor de dubtosa credibilitat. Volien escenificar un President de tots, però sembla que això ja no s’ho creu ningú.
En el seu discurs ha manifestat “ Quan el govern pacti el finançament serà perquè és un bon acord”. A mi em sembla molt bé que el President vulgui convèncer als catalans, em sembla bé que sigui optimista sobre l’acord del finançament, però ja no em sembla tan bé que la seva opinió vulgui que sigui, també, l’opinió única dels catalans.
Com podem creure que serà un bon acord si prové d’un Estatut retallat ? Com s’ho farà President per fer creure al 50% que no va votar l’Estatut, que això serà un bon acord? Com s’ho farà per fer empassar aquest gripau a les persones que varen votar en contra ?
El canvi de tàctica no servirà de disfressa d’una cosa que fa temps va per mal camí. El President vol quedar bé amb els seus companys del PSOE, sobretot ara que s’acosten les eleccions al parlament Europeu. Segur que entre ell i Zapatero han pactat una manera de fer les coses que eviti una baralla, a la plaça pública, entre companys.
Ells ja fa temps que ho tenen tot decidit, solament han anat retardant l’acord per interessos personals i de partit. De la mateixa manera que nosaltres també fa temps que tenim decidit que no volem un finançament que surti d’un Estatutet conseqüència d’uns pactes al marge del Parlament de Catalunya, institució que va votar un document per una majoria amplíssima, però que l’endemà mateix l’actual President de la Generalitat (en aquell moment no ho era), ja va declarar que s’hauria de retallar.
Així les coses, President, no cal que ens faci de pare. Ja fa temps que tots plegats ens coneixem i no ens cal ni acceptem un discurs que va en contra dels interessos de Catalunya i dels catalans.