El bloc de Palafrugell

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Avui he llegit que el
Secretari General de CCOO, José María Fidalgo, es tornarà a presentar per
seguir dirigint el sindicat els propers 4 anys. Sembla que també repetirà
Cándido Méndez, dirigent de l’UGT.

Són bones notícies per al
Govern espanyol, es mantindran al capdavant dels sindicats majoritaris dues
persones que han aconseguit domesticar el sindicalisme espanyol fins a nivells
mai esperats.

D’ençà els pactes de la
Moncloa, el Pacte de Toledo i fins i tot en la lluita contra el terrorisme, el
sindicalisme espanyol ha esdevingut una eina eficaç, tant pels diferents
governs, com per la patronal. Sindicalisme amb pell i anima de xai que s’ha
fotografiat, amb un afany de protagonisme i col·laboracionisme exacerbats, amb
tots i cadascun dels líders polítics i empresarials per signar, aplaudir i
ratificar suports a mesures que quasi sempre han significat retallades
importants als drets dels treballadors.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

A nivell català passa més
o menys el mateix. El País té problemes importants a nivell econòmic, social,
sanitari i d’ensenyament.

Què en diuen els sindicats
dels retards en la gestió de la Llei de la Dependència? I sobre els ajuts a
l’habitatge? O sobre les llistes d’espera en la sanitat? O sobre el fracàs
escolar? O sobre les desigualtats que hi ha entre funcionaris de les diferents
administracions?

No en diuen res, o poca
cosa, ja que ells estan asseguts a totes les comissions, taules o fòrums de
debat on es decideixen les retallades, els ajornaments o les discriminacions
que pateix la ciutadania avui.

Són art i part, i per això
es volen mantenir al càrrec, per seguir fent polítiques sindicals basades en la
col·laboració i no en la defensa dels drets dels treballadors. Defensa que s’ha
de fixar en el compliment de les lleis, la lluita per evitar les retallades
socials i salarials, la defensa de la dignitat de les persones, com en el cas
del creixent i preocupant nivell de pobresa i marginació, etc.

El sindicalisme del Segle
XXI hauria d’estar molt més al servei de les persones, d’aquesta manera, potser
tindria més acceptació, més força i podria esdevenir com el quart poder,
decisiu en les qüestions fonamentals i no pactista, pragmàtic i mut com ha
esdevingut els darrers anys.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Aquesta frase deixar clar,
sense embuts, quina és la voluntat del President Montilla. Segurament també la
faran seva els partits catalans, que ara sembla que van units. Només acceptaran
allò que els hi doni el Govern Central.

Ja estem al cap del
carrer, fa temps que el finançament protagonitza la nostra lluita amb Madrid.
S’ha deixat de banda la retallada que Mas i Duran varen signar amb Zapatero, la
qual evidentment satisfeia al PSC-PSOE i a ICV.

Ningú recorda el gran
acord del 30 de setembre de 2005 i l’espectacle que ERC, CiU, PSC-PSOE i ICV
varen protagonitzar al Congrés dels Diputats. Ningú ho recorda o si ho fan
prefereixen no parlar-ne.

Són pragmàtics, van al
millor finançament possible i ja està.

Zapatero, Solbes, Pajin,
Blanco, Zaragoza, Iceta, Cunillera, Castells etc. i el propi Montilla ja fa
temps que tenen decidit què rebrà Catalunya, ja tenen decidida l’harmonització
amb les comunitats autònomes, tenen molt clar que han de satisfer els altres,
en detriment de Catalunya.

Això si, ho faran posant
sobre la taula una quantitat de milions important, però que no serà mai el que
realment necessita el poble català ni eixugarà el dèficit històric dels darrers
30 anys.

Posaran cara de victòria i
ens voldran convèncer de les virtuts del nou finançament i del calendari que a
partir d’aquella data ens imposarà el PSOE (i ells mateixos) que no serà altre
que aquell que recull la frase del President Montilla, haurem assolit el millor
finançament possible i a terminis, que difícilment compliran.

Posem l’Estelada als balcons, reclamem el que és nostre. No fem cas dels polítics que ens han preparat un Estaut, esquifit, de curta volada. Ells saben que nosaltres no en tenim prou amb un bon finançament, ells saben que nosaltres volem decidir sense el control del centre, que volem ser independents de tot allò que de sempre ens ha menyspreat, i al mateix temps ens ha munyit fins l’esgotament. Volem un Catalunya lliure de veritat, sense harmonitzacions ni falses solidaritats. Visca Catalunya lliure.