El bloc de Palafrugell

L'Empordanet

A govern, ja hi són tots

Sense categoria

Aquesta expressió serviria
per tots els ajuntaments que s?han constituït aquest dissabte passat. Hi són
tots els que han decidit fer coalició, tripartit, quatripartit, o qualsevol altra
expressió de les moltes que s?han fet servir per qualificar o justificar un nou
equip de govern.

En molt casos la decisió
s?ha pres a la mateixa localitat, fent servir la lògica del poble o ciutat, en
altres els números s?han fet quadrar seguint instruccions dels aparells dels partits.
Per tenir un consell comarcal, per manar a la diputació, o senzillament per
evitar pactes estrambòtics. Tot i això les coses no els han sortit del tot com
ells pensaven, a més a més, tenint en compte que els resultats obtinguts a les
eleccions tampoc varen ser del tot satisfactoris.

Per una cosa o altra s?han
escollit alcaldes i alcaldesses i ara ja tenim els nous governs posant ordre i
començant una nova etapa.

Però, què opina el poble? Com veu els acords
assolits? N?està satisfet? O a partir d?ara passarà a formar part dels milers i
milers de possibles votants que es queden a casa.

Crec sincerament que, al
marge de les presumibles bones intencions per conquerir una alcaldia, moltes
vegades aquests acords s?han fet per impedir mals majors o per assegurar que no
manés l?adversari. Posem algun exemple: Ajuntament on durant el darrer mandat
s?ha aprovat un pla general exageradament expansionista i que només satisfà als
especuladors. O aquell que ha deixat perdre unes subvencions molt importants
per fer determinada infrastructura, o l?altre que ha preferit dedicar els calés
a qüestions ornamentals i poc necessàries i ha oblidat les qüestions socials, o
el que pressuntament ha sofert algun cas de corrupció o tracte de favor, o el
que ha augmentat els impostos.

Fins aquí tot sembla
normal, però, hi ha un factor que no s?ha tingut en compte del tot. A tots els
acords municipals hi participen partits o agrupacions electorals que defensen
l?Estatut (el del 30 de setembre i el de fa un any) i creuen que hem d?assolir
majors cotes d?autogovern? O senzillament tot s?hi val per tal d?obtenir el
poder i s?oblida massa sovint la reivindicació nacional.

S?han vist acords entre
diversos grups signants que fan tremolar les cames. Els Socialistes o ERC han
pactat amb el PP, aquest ho ha fet amb Convergència, i Convergència també ha
signat amb els socialistes i ERC. Podeu dir que això és normal, però si a l?hora
de concretar programes, sempre, s?hi poses un afegitó proclamant els drets
nacionals i polítics de Catalunya, (que no tots podrien signar amb el mateix contingut)
a la llarga tothom sabria quin peu calça cada un i possiblement el poble
agrairia el posicionament polític dels seus regidors electes i podríem
aconseguir que la pressió política sobre Catalunya, els retalls, la manca
d?inversions, els nostres drets lingüístics, la nostra identitat com a poble la
defensessin també, els nostres ciutadans, recolzant la posició que haurien de tenir
els que ens representen. Tot plegat = a menys abstenció, o no?

ELS TÚNELS DEL TGV

Sense categoria

Avui, per ahir,
hem conegut la notícia sobre el final de les obres del tren d?alta velocitat. Bona
la cosa, ara fins el 2012.
Veure
la cara del Secretari d?Estat, la del possible Alcalde de Barcelona i la del
Secretari de Mobilitat de la Generalitat m?ha fet més aviat fàstic, la veritat
no puc arribar a entendre com és possible que després de tant de temps i tanta abstenció encara tinguin la poca
vergonya d?escenificar aquest espectacle tan depriment.
Ningú
es pot arribar a creure que uns túnels tan espectaculars no representin cap
perill per les edificacions que hi haurà just a sobre seu. Ningú pot fer
confiança a unes paraules tan poc serioses, si a més a més surten de la boca de
persones amb tanta poca credibilitat. El primer, forma part d?un govern que ens
ha retallat l?Estatut, el segon ha conquerit el pitjor resultat electoral socialista
d?ençà la recuperació de la democràcia (suspèn en suport popular) i el tercer
ens ha servit obres tan emblemàtiques com el túnel de Bracons o la famosa anella de les Gavarres, de 4 carrils, que la
gent del territori troba que va en contra de qualsevol
criteri ambiental i això només per parlar de dues obres de Girona i no entrar a
fer-ho d?altres, com el quart cinturó,
per exemple.


Els
túnels del TGV per Barcelona i Girona
són més una qüestió d?interessos que no pas de necessitats reals, especulació
de grans dimensions a la Sagrera, protecció de la capitalitat de Girona en
contra de les necessitats de la resta de comarques gironines etc.

Els túnels tindran un cost espectacular i un
resultat més aviat escàs.

Quina
necessitat hi ha que passi pel centre de Barcelona, si no té cap estació al
Passeig de Gràcia? No seria molt millor que fes la ruta pel Vallès, a on
donaria servei a un major número d?usuaris?
I
on a més a més hi ha les grans connexions de transport terrestre, un cop
connectat prèviament amb l?aeroport.

Quin
resultat donarà a Girona l?estació en ple centre urbà? Com arribarem els
gironins de la resta de comarques? En cotxe o en aquest nefast transport públic
que sembla no hi ha cap voluntat de millorar? No seria millor l?estació situada
entre Girona i l?aeroport? No és més fàcil per la majoria, inclosos els del Maresme,
arribar a aquesta zona que no pas al Parc Central? No podríem treure totes les
vies del centre i construir un tramvia de nord a sud, per donar servei a tota
l?àrea metropolitana gironina? No seria molt millor treure cotxes que posar-ne?
No tindríem una ciutat més amable?

Solament
cal recordar la variant de la N-II, al
seu pas per la Vall de Sant Daniel, i entendre automàticament que si en aquella
ocasió no varen fer cas a ningú, i tenim el resultat que tenim, ara els mateixos
ens volen fer empassar bou per bèstia grossa i per tant, uns túnels a Barcelona
i a Girona que solament els interessen a ells i als quatre de sempre (aquells
que tenen el 80% de la riquesa enfront del 80% de la població que solament en
gaudeix del 20%). Per cert que no ens diguin allò de la creació de llocs de
treball, directes i indirectes, que ja sabem què passa la majoria de les
vegades, els llocs de treball serveixen per anar directament a països on el
desequilibri econòmic encara és més precari que el nostre.