Cansament, emprenyamenta i un cert rebuig.

En les converses personals i en les professionals, que s’ hi presten, d’ aquestes darreres setmanes i sobretot de l’ última setmana s’ hi veu un cert desanim i esgotament i a voltes un cert i clar rebuig de tal com mena la politica catalana Junts per Catalunya.

La gent amb qui he parlat veu que ja n’ hi ha prou d’ aquest color, que ja no cal demostrar res més i que cal fer, cal fer amb les nostres eines principals, el Govern i el president de la Generalitat i el Parlament.

No cal olblidar ni presoners, ni exiliats, ni cap persona empaperada per aquestes causes i cal ajuda’ls, fer campanyes,  recollida signatures, etc….., però cal fer, son set mesos llargs d’ inanició política a la que el poble no hi estava pas acostumat durant aquests darrers 38 anys.

Tretze consellers rodant per Catalunya i un President fent el mateix, inclós dissabtes i diumenges, aixecarien la moral d’ un poble, que ha vist els darrers mesos com era i està amenaçat de desapareixer, sota unes directruis clarament franquistes, conceptes politics i socials heredats dels conceptes intactes del Conde-Duque de Olivares i compañía que perduren de fa més de 1000 anys.

 

 

Text col.lectiu: M.M.Matas

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *