LES DICTADURES SEMPRE BUSQUEN CAPS DE TURC

Ja va passar després de la Setmana Trágica de 1909, el govern espanyol de torn va agafar a n’ en Ferrer i Guàrdia de cap de turc, amb ells els hi és igual qui sigui, els hi convé trobar un cap de turc per escarmentar i fer por als altres. El 1909 la gent es rebel·lava perque enviaven soldats catalans a morir amb una guerra estéril, com totes, al nord d’Africa a Melilla, homes casats i amb fills que no vol dir pas que sigui lícit enviar-hi a solters sense fills. Aquests crims encara passen i van passar amb estridència a la darrera guerra mundial ahont els generals de totes bandes sabien, en situacions molt i molt concretes, que centenars de milers de soldats moririen sense cap opció de victòria, ni de fuguir de la ratonera on els generals els havien ficat.

Els governs dictatorials que sobreviuen enmig de fràgils democràcies com l’ espanyola tenen comportaments propis  de dictadura, doncs conserven entre els seus integrants persones adictes al regim anterir.

Buscar i trobar un cap de turc encara que l’ acusat hagi fet tot el contrari del què se l’ acusa, si és el cap de turc o de turcs que li convé al poder, és una característca pròpia d’ un govern dictatorial, entenen com a tal el que la Ciència Política defineix com a Dictadura, en aquest cas un govern que sobreviu en una feble democràcia que està caminant cap a ser una pseudo-democràcia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *