Quan el dispostitiu gàbia és converteix en una ratonera.

Ara que fa una semana del dijous malastruc, 17 d’ agost del 2017, volia recordar a totes les persones que van patir la ratonera del dispositiu”Gabia” , engegat a consequència  de la miseria humana d’ aquest nois  d’ origen àrab de Ripoll.

Cal plantejar, ho creiem sincerament, que els serveis tècnics del Mossos d’Esquadra, Policia de Catalunya, han de revisar i modificar el citat dispositiu, tant pel que fa a la seva eficàcia com pel que fa a  minoritzar-ne en gran manera els danys colaterales que ocassiona als ciudadans que s´hi veuen implicats sense volguer.

Millorar-ne l’ eficàcia perque segons sembla, del relat que van renovant els pròpis Mossos d’ Esquadra, el tal Younes, conductor suposat amb fonaments de causa, de la furgoneta assassina se n’ hauria escapolit amb certa facilitat i per altra banda els danys colaterals de la ciutadania no fòren pas una cosa menor,tal com relatem al text posterior a aquest paràgraf, que en part, potencialment, podien haver estat molt pitjors,doncs  hi ha centenars  i centenars de casos que encara desconeixem. 

TEXTE INICIAL DEL DIA DESPRÉS: El nostre amic Jaume va estar 8 hores per tornar de l’ aeroport, aquest dia de l’ atemptat criminal a Barcelona, el 17 d’ agost. Tot això degut a les cues llarguissimes d’ hores i hores i més hores a dintre del cotxe, tot per arribar a un control simil·lar a aquells de dissabte al vespre a la sortida de les discoteques, o almenys això ens explica ell mateix.

En Jaume ha anat a parar al control de la confluència de la Gran Via amb la Ronda Litoral cap al Besós, això fa 5 carrils de cotxes que hi conflueixen……vet a aquí doncs que el control consistia amb un mosso amb una llinterna vermella fent passar els cotxes un per un,  per un sol carril i darrera seu hi havia un altra efectiiu amb un fusell a punt de marxa. El mosso en feia passar lentament ara uns quants d’ un carril i ara uns altres de l’ altre carril i així fins a cinc carrils i apa tornem a començar. El control consistia a fer un còp d’ ull a cada del conductor i als ocupants del vehicle controlat, cap demanda de documentació, cap control de la maleta del vehicle o del dintre del vehícle. Tampoc no hem vist pas l’ utilització de noves tecnologies, càmeres gravant els rostres dels viatgers que es poguessin estar guaitant des d’el control central, ni res d’ això. Això ha fet cues que, a més a més de ser quilomètriques, han sigut llarguíssimes de 6 i 8 hores per alguns, de 3 i 4 hores per altres, segons la zona i l’ hora en que el bon ciutadà, convertit amb subdit pel ”dispositiu”Gàbia, quedava atrapat a la ratonera.

Ha estat un patiment, en un ampli sentit del concepte, entre fort i moderat per milers de persones que s’ han vist privades del seu dret a decidir i  de la seva llibertat individual, amb greu exposició al terrorisme i per altra banda de les necesitas més bàsiques: persones a 33 graus dins els tunels de les Rondes, aturats amb els cotxes engegats, amb l’ alta contaminacoó ambiental que axòl suposava a dintre dels túnels i dins dels trams ensotats de les Rondes,que n’ hi ha molts, si això ja era nefast per persones amb salut, pensem amb els nens i les persones grans i/o  amb malalties cròniques  com les que vàren trucar a Catalunya Ràdio, sense aigua, sense biberó, sense medicació per compensar-se: diabètics, hipertensos, persones amb greus problemes respiratòris, tots atrapats i sense poder escapar, com dins una ratonera, doncs,i això ens ho diu l’ amic Jaume, si l’ haguessin informat potser no s’ hagués ficat a la ratonera i hagues buscat un hostal per anar a passar la nit o hagués anat a casa d’ uns parents de Barcelona.

El dret individual a decidir:  I aquest és un dels punts més importants de les consequències d’ aquest dispositiu decimonònic de la policia de Catalunya. A consequència de la manca d’ informació, precisa i veraç de les autoritats competents, la gent es trobaba dins la ratonera i a partir d’ un moment no en podía escapar. Si s’hagués informat pels mitjans públics que  si hom volia sortir de Barcelona podia ser que tardés tres,quatre o cinc hores, un nombre indeterminat de ciutadans hagues pogut decidir què feia, si s’ hi ficava o no, a la ratonera. Pero, això sí, amb una informació exhaustiva i veraç i no pas amb uns simples i repetitius missatges de ”hi ha cues quilomètriques” i ”retencions” sense dir la veritat de la immensitat de les cues i de la seva gran durada en temps, monumental i inhumana.

El control és decimonònic, diu en Jaume: posar el control on hi conflueixen 5 vies d’ autopista i fer el control fen-los passar, un per un,  per una sola via a una velocitat d’ entre zero i tres Km/h implica en una ciutat com Barcelona provovar aquest gran desgavell per millers i millers de persones.

Com a ciutadans, no pas com a subdits, ens mereixem un altra cosa millor, malgrat que tothom sabia i sap que el que va passar fou montruós, la pregunta és: No es podia aconseguir la mateixa finalitat sense perjudicar tant i posar tant en perill mil·lers de ciutadans? En Jaume es pensa que sí i ell pensa que també ho pensaven els atrapats que de tant en tant s’ esveraven i tocaven bocines a tort i a dret, malgrat la gravetat dels atemptats. No havia sentit mai, afegeix en Jaume, botzinades en una cua per un control policial……..i és que les hores passaven i passaven i la betzina anava baixant, alguns cotxes de l’ entorn s’ escalfaven i quedaven k.o…….el malestar, la pixera, la caguera,………etcétera,etcétera,etcétera. Cada persona havia de restaurar i proseguir amb la seva vida personal i el poders publics son per ajudar-nos a aconseguir-ho, oi?.

No pot ser que a sobre del terrabastall dels atemptats i de tot el que això suposarà pel futur, els ciutadans tinguin de pagar una pena afegida, retenció arbitrària, i que arran d’ això perdin drets individuals i col·lectius a càrrec dels propis governants o dels agents del govern.

Sembla fácil, però potser pels professionals no és així, ara bé, però si enlloc d’ un mosso per cinc carrils n’ hi haguessin hagut tres, un pels dos carrils que venien de La Ronda litoral i dos pels tres carrils que venien de la Gran Via, potser els que es van esperar 6 hores se n’ haguessin esperar dues i no haguessin tocat la botzina, i els que es van esperar tres horas postre amb una n’ haguessin tingut prou.

En Jaume, no sap que pensar, doncs visquen aquella situació, escoltant Catalunya Ràdio i tot plegat, diu que poster la finalitat era un altra que la pressuposada. Potser sí, Jaume, li hem dit, pero això no ho sabrem mai,o ves a saber, noi…!!! Hem de celebrar que no has patit cap mal i has arriba a casa teva sa i estalvi i la teva familia també. Doncs deixa en pau als mossos, o als seus caps, que ho han fet molt bé i estan estoçinant com cal a aquesta gent que ha fet aquesta barbàrie…..i que encara tenen feina per dies.

PD: AQUEST CAP DE SETMANA N’ HEM SABUT D’ UNA NOIA (30-40A.) QUE VA SORTIR DE LA FEINA DE BARCELONA A 2/4 DE 7 DEL DIJOUS I VA ARRIBAR A CA’SEVA A MATARÓ A 2/4 de 8 DEL DIVENDRES DE MATÍ.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *