BioSofia

Cercant la saviesa de l'art de viure

28 de juliol de 2011
2 comentaris

Salvar Europa de l’Islam


No queda més remei que entendre’ns. O ofegar-nos en la guerra. Decididament estic, com la majoria, a favor de l’entesa i el diàleg. En un món globalitzat, amb les fronteres poroses, siguin polítiques, econòmiques, laborals, culturals o religioses, no ens queda més remei que entendre’ns. No hi ha reconquesta possible. Ni enemic a la vista; si n’hi ha, està barrejat amb nosaltres. I en la desesperació per la tria impossible,
AndersBehring Breivik mata el primer que troba, els “seus”, que converteix en traïdors. Sempre és possible construir els més delirants artificis mentals a l’hora de racionalitzar una acció.

“El fanatisme, aquest temible amor a la veritat!”, ens deia Alain. La veritat, afegim nosaltres, que transita fantasmal pels dominis on no es pot conèixer. Heu conegut algun fanàtic en matemàtiques o en física? No, ni tan sols en història. En matemàtiques, en física, en història els fets són comprovables. Els fanàtics es crien en religió perquè si hi ha un déu, no el podem conèixer. Els homes ens matem de sempre a nom del que ignorem molt més del que coneixem, a nom de totes les religions i de totes les ideologies (Comte Sponville). Ningú no s’enrolaria en una croada a favor d’una qüestió matemàtica, ni en una jihad per una controvèrsia en física.

No són les religions ni les ideologies el que hem de rebutjar. No és la poma la causa del malestar. La indigestió la provoca la poma quan s’ha podrit. L’horror prové de la corrupció de la ideologia, quan l’elevem a la regió de l’absolut i en fem un dogma. No convé perdre de vista la fragilitat de tota religió i de tota ideologia. El fanatisme ha despullat de dubte la idea, li ha manllevat la tolerància i la llibertat d’esperit. Hem de saber que creiem per no creure que sabem, deia Lequier. Acceptar la fragilitat de la idea, la pròpia ignorància, els límits, reconèixer-ne la relativitat. Ni més ni menys que acceptar la pròpia humanitat, sempre a punt de respectar la dels altres.

L’esperit de la Il.lustració, que és l’esperit de la modernitat,i que és l’esperit de la democràcia. Això és el que combaten els bojos d’Alà i això el que també detesta, en paraules del seu advocat, el boig de Noruega, Anders Behring Breivik. Igual com qualsevol integrista, sigui quin sigui la seva vestimenta ideològica. Cristianisme contra islamisme? Doncs, no. Musulmans contra cristians? De cap manera. Fanatisme contra la llibertat. Obscurantisme contra Il·lustració. Terrorisme contra pau.

Aquest és doncs el camí. Cap guerra de civilitzacions, cap confrontació entre cultures. Sí, en canvi, una lluita en el si de cada civilització entre les forces del progrés i les de la barbàrie.

Què voleu, presumir de civilització? Inútil proclamar els mèrits d’una per sobre de l’altre. Tot depèn del que estiguem parlant, de quin punt de vista i sobre tot de quina època. Hi ha demòcrates musulmans i feixistes cristians o ateus. Si algú en dubtava fa quinze dies, avui ja ho veu clar. Que les civilitzacions valen igual? Això tampoc! Sens dubte per a tots nosaltres una civilització democràtica és millor que una d’orientació totalitària. El valor el posem del cantó del progrés –podem discutir-ne calmadament el contingut -, de la laïcitat, dels drets humans. Els nostres valors. Els valors dels demòcrates musulmans, dels demòcrates budistes, dels demòcrates ateus o dels demòcrates cristians.

Justament perquè apostem per la raó, apel.len al judici i valorem. Una civlització, no occidental ni europea, sinó demòcrata que respecta els drets humans, i que creu en la humanitat de tota persona, és superior a una civilització que no hi creu. Una civilització que defensa la igualtat de sexes és superior a una que pretén mantenir les dones en situació d’inferioritat o opressió. Una civilització laica que protegeix la llibertat de creença i no creença és superior a una civilització integrista que només admet la seva fe i vol imposar-la per força. D’integristes n’hi ha a Egipte i a Toledo.

Aquesta és la nostra lluita. No oposa civilitzacions, apropa individus.

Que tots els humans siguin iguals en drets i dignitat no demostra que totes les civilitzacions valguin igual. Més aviat ens confirma que aquelles que reconeixen aquesta igualtat en drets són superiors a les que la neguen.

  1. No havia vist el teu apunt fins ara. I estic molt d’acord. Vaig fer un apunt sobre el tema i coincidim en moltes coses. La lluita és entre democràcia i antidemocràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!