BioSofia

El Toni té 23 anys. La seva mare explica que mai els ha donat cap problema, però que no té amics. Des que era petit preferia jugar sol. Per a la mare, es tracta d’un nen introvertit, una explicació, aquesta, que la deixa prou tranquil.la. Però en un moment de la conversa la seva cara mostra un punt depreocupació i em pregunta si és normal aquesta “soledat” del noi. Abans, havia deixat anar que la filla li retreu que sempre ha sobreprotegit el seu germà, el Toni.

“D’entrada, li he d’assenyalar una contradicció en el seu relat. Per una banda, li neguiteja que el seu fill vagi sempre sol, però, per l’altra, troba, i així m’ho ha indicat, que ser diferent dels altres no deixa de ser una cosa positiva, una“riquesa” m’ha dit exactament. 

Li he de dir que això és molt discutible. Perquè una diferència només és positiva si un l’ha pogut escollir lliurament. Però, podem afirmar que el Toni ha escollit viure en aquesta solitud? Permeti’m que ho dubti. Segons vostè de petit preferia jugar sol i evitar així els nens ‘eixelebrats i hiperactius’. Trobo que són qualificatius una mica forts. És com dir que el Toni només estava envoltat de nens patològicament excitats; això és impossible. Més aviat diguem que estava enmig d’altres nens molt vius, predisposats a moure’s, saltar i fer soroll. Diguem, que això a vostè li molestava. A vostè. I no és difícil suposar que aquest enuig de vostè el Toni el va fer seu, el va “introjectar” com es diu tècnicament. Podem assegurar que l’amor filial del nen el va portar a ser ‘solitari i bon noi’, però no pas perquè aquest fos el seu caràcter. Era el que inconscientment vostè li demanava de ser. Podríem dir que el nen Toni va haver d’amputar una part d’ell mateix, la que li demanava jugar i fer soroll com i amb els altres. Perquè travar relacions, estimar, enfadar-se, intercanviar, competir, compartir, concedir, és tan important per a qualsevol ésser humà com menjar o respirar.

Hem de reflexionar en tot això. Parli’n amb el seu marit. Quina visió té el pare de la infància del fill?. Com ho veia i com ho veu ara.

El Toni necessita que ben aviat se li retorni la seva llibertat. Per això caldrà que desfaci alguns malentesos, algunes idees que té encrostades sobre el que és socialment correcte, bo o dolent. I no només les idees, haurà de reciclar sobre tot les actituds, els comportaments dependents respecte de vostès, la por a discrepar dels pares, a no ser acceptat en la diferència. Torneu-li la llibertat, que vol dir tornar-li la possibilitat de pensar diferent sense cap neguit, d’expressar-se diferent i sobre tot de mostrar gustos oposats als dels seus pares.  Ha d’autoritzar-se a jutjar per si mateix les persones que l’envolten i a tenir-ne una visió molt més positiva. En definitiva, el Toni ha de tenir la seguretat que en la diferència no es deixa de ‘ser un bon nen’, un bon fill.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!