Si ja te’l saps, no ho diguis!

Vaig escriure aquest post originalment en anglès. Segur que el català està ple de faltes, però espero que encara aixì és més intelligible del que faria el Google. Estic totalment oberta a que me’l corregiu.


Si tens nens petits, hauràs tingut l’experiència de que et vinguin a explicar un acudit o endevinalla, i abans d’arribar al final, et diuen “si te’l saps, no ho diguis”. Això és el que em va venir al cap mentres observava com es tornava boig l’internet sobre un vídeo de un novaiorquí, ostensiblement nou a Catalunya, sobre la seva experiència a la mani de l’11 de setembre.

De fet, vaig ser una de les poques persones a qui SharifStandup va enviar el seu vídeo, a través de Twitter, juntament amb Pau Gasol, Xavier Sala i Martín (malgrat amb el Twitter mal escrit), Gerard Piqué, Josep Ma Mainat, Antoni Bassas, Gavin Mair, i Help Catalonia, un grup curiós de gent. Quan vaig mirar per primera vegada el compte de Twitter d’en Shafir, seguia a 13 persones, i el seguien 3. Jo vaig ser la quarta.

Com a molts i molts altres, em va encantar el vídeo. És bastant maco i força precís i cumpleix el que crec que és un desig de molts catalans: que algú de fora us reconegui per qui sou. Sharif menciona una llista de símbols catalans, des de La Moreneta fins al caganer.

No tan sols em va agradar, sinó, en vaig tuitejar, en català i anglès, i ràpidament va començar a escampar-se per la xarxa. Cap al vespre, ja l’havien vist 6000 persones, a l’endemà ja eren 65.000. Si busques “sharifstandup”, és el meu tuit a dalt de tot de la llista, ja que me’l van retuitejar i favoritejar varies vegades. SharifStandup ara té més de 1600 seguidors.

Twitter _ Cerca - sharifstandup

Aixì que em sento una mica responsable. I preocupada. I tinc curiositat. Abans de fer-se viral, li vaig enviar un tuit demanant-li sobre el vídeo. Les seves respostes inicials semblaven autèntiques, però no va oferir cap informació sobre ell mateix.

El dimecres, vaig insistir més, demanant, “Ens pots explicar qui ets? Has tingut molta reacció, i espero no haver-me equivocat ajudant-te.”

Va ser llavors quan en SharifStandup em va començar a seguir. Per ara, mantindré privats els seus DMs, i em limitaré a dir que no vol identificar-se i que diu que és el que pretén ser en el vídeo.

La veritat és que ara no ho tinc clar. Li vaig explicar tota la història a la meva filla (petita) i ella va dir, “Aixì que t’està prenent el lloc?” I vaig haver de riure-m. Al principi ho negava. És cert que em fa molta il.lusió que expliqui el que passa a Catalunya. Però admetré una mica de gelos també. M’he fixat en un moment que el segueix Eduard Voltas i Quim Monzó, i a mi no m’han seguit mai!

Però evidentment, això són tonteries. Més important és la qüestió de què hi ha exactement sobre aquest tio, jove, inteligent, i sí, de color, parlant sobre Catalunya, en anglès, que ha fet tant contents a tots aquests Catalans? Has de llegir els comentaris al vídeo a Vimeo. Hi ha actualment més de 400 notes de gràcies i agraïments, sobre tot en anglès, però de part de Catalans, no Americans. Els hi va tocar la fibra.

El fet de que diu que no tenia idea sobre Catalunya o les seves aspiracions d’independència abans de topar-se amb la marxa és una part esencial de la història. Si ja te’l saps, no ho diguis. Però diu que no en sabia, que és autodidacte. També em recorda als de 15-M que rebutjava la participació dels polítics. Si ja te’l saps, no ho diguis.

Jo he estat estudiant Catalunya durant molts anys. He traduït articles, editat llibres d’altres, tuitejat fins al excès, i no he rebut mai 65.000 visites en un dia. Aixì que el pensament següent és, igual ho estic fent malament. Igual hauria d’estar fent vídeos? Potser hauria d’escriure més i estudiar menys? Com puc aprendre del seu éxit? O és que si ja me’l sé, no ho puc dir?

I qui és el seu públic? ShafirStandup va donar el monòleg en anglès i va conseguir que la Mireia Seguí (la va conèixer a la mani?), li ajudés amb els subtítols. Vista la resposta impressionant de part de Catalans, els subtítols eren molt importants. El meu tuit en català va ser retuitejat tres vegades més que el tuit en anglès i fins i tot el tuit anglès va ser retuitejat sobre tot per Catalans.

Hi ha manera de que els Americans (o altres estrangers) parin l’orella a la situació a Catalunya? No ho tinc gens clar, i mira que ho he intentat. I la meva experiència és que és força difícil. Potser només perquè, com qualsevol altra gent, a nosaltres (que també sóc americana) ens desborda les nostres pròpies vides i és una persona poc usual que es preocuparà d’aprendre sobre un tema que sembla força localitzat a un pais a l’altre costat del món. Quants Catalans sabeu, per exemple, qui és Elizabeth Warren? I quants sabreu el que pensa sobre determinades qüestions?

I si és un fake? I què voldria dir ser un fake? Que passaria si resulta que és d’una agència publicitària? O d’un partit polític català intentant fomentar la independència? O d’un partit unionista intentant, una vegada revelada la veritat, que tots quedin com uns tontets? I si només llegeix un guió? Si viu a Catalonia?

Si llegeixes els comentaris al vídeo, o la discussió a Twitter, veus que hi ha bastanta gent que dubta. Alguns diuen que no importa. I si fa contenta a la gent, si anima a la gent a pensar en la independència, això ja és un guany, encara que resulti al final que no és qui prometia ser?

A trip to Barcelona on Vimeo

N’hi han d’altres que diuen que importa molt. Que si és mentida, farà quedar molt malamanet als independentistes, o que “les mentides i els enganys mai són bons per convéncer de res, evidentment”. Admeto que em sento protectora. Si resulta que no és autèntic, em farà ràbia haver-li ajudat a enganyar—encara sense voler—a la gent. Espero que sigui veritat. I si no ho és, que no fa massa mal. Crec que els Catalans estan acostumats a ser enganyats i no és cap broma.

Twitter / VioletaCamarasa: @jordipueyo @lizcastro ...

Més que res, em pregunto qué més pot oferir SharifStandup. Diu que esperem el dimarts que vé, que penjarà un altre vídeo sobre Catalunya. Fins i tot m’ha demanat més llibres sobre el tema. I ja m’agradarà veure el que fa. I si té idees sobre com fer parlar la gent sobre la independència de Catalunya. I estic totalment disposada a donar-li el crèdit, i aprendre’n. I si pot fer que escoltin els Americans, doncs, chapeau, però no ho veig fàcil. Però si comença a saber-ne més, tindrà el mateix encant?

Però jo? Jo vull escoltar la gent que sap de que parlen. Vull llegir els articles de Vicent Partal. Vull escoltar l’Oracle amb Xavier Graset i les entrevistes de la Mònica Terribas. Vull lllegir llibres de Germà Bel i Carles Boix i Xavier Sala i Martín. Vull anar directe a la font i escoltar a en Artur Mas i Oriol Junqueras i Anna Simó i Eva Piquer i Toni Strubell, i a vegades fins al Joan Herrera i Pere Navarro, i bé, fins i tot a l’Alícia Sánchez Camacho.

I sobre tot, no vull ser l’únic americà que llegeixi i escolti sobre Catalunya.

Si te’l saps, digue-ho. I si pot ser en anglès també, millor.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. M’ha agradat molt el teu post. Jo et segueixo i conec altres persones de fora d’Espanya entusiasmades amb la independència de Catalunya. No esteu sols 🙂

    Sobre el paio aquest, jo estic dubtant de si és veritat o no… El vaig compartir en xarxes socials, però no estic segur que sigui 100% real: sembla com si tingués un bon guió darrere (beure aigua, pauses, diferents angles,…) però clar, no s’acaba de descobrir.

    En tot cas, si en fas un seguiment o descobreixes més coses estaria genial que les publiquessis aquí o per twitter.

    Moltes gràcies!! 

  2. Bona nit Liz,

    A la teva pregunta no ho sé, potser als catalans ens sorprén i ens agrada que els estrangers s’interessin per la nostra cultura, acostumats com estem al despreci del veí. Per la mateixa raó topar-me i llegir alguns dels teus articles, em vaig preguntar com podies perdre el temps i talent defensant aquesta causa, i em vaig fer seguidora teva.

    Potser no és cert el que explica, però el que sí es veritat és que el dia de la manifestació els turistes del centre de Barcelona estaven bocabadats i no m’extranya. Jo hagués fet el mateix, impactat per aquella multitud amb civisme i alegria per un tema del que segurament no n’hauria sentit a parlar gens. A part de que ho explica amb simpatia (em va semblar un monologuista que buscava públic) el truc pels qui ens hem afegit ha sigut el seu “continuará”….amb en Sharif m’ha picat la curiositat. La gràcia, al meu entendre, ha estat aquest “passava per aquí i mira el que m’he trovat!” 
     

    Tanmateix m’agrada llegir i sentir a tots els que cites i molts més que en saben tant i s’expliquen molt bé. Vaig buscant entrevistes i articles per llegir-los quan tinc una estona, encara que el twitter em fa perdre molt el temps. 

    Internet i la tele tenen aquestes coses: l’Ecce Homo que dóna la volta al món, el “sa matao Paco” que diuen tots els nens…i els milers de personatges, cançons o videos que triunfen sense que hi hagi una raó o intenció.

    A veure el que dura el fenòmen. 

  3. El món en el que vivim és així: les modes pesen molt i el Shariff està de moda. Jo també tinc la sensació que no és del tot aigua clara. Des de VilaWeb hem intentat saber alguna cosa més d’ell i no ha volgut respondre. En tot cas el temps ho dirà.

    Però 65.000 visites no volen dir res si fan una punta i després desapareixen. La constància i la permanència, també en el món d’internet, sempre acaben guanyant a la llarga.

    I si este xicot és l’Oprah del catalanisme, doncs endavant. Tot suma! 

  4. A mí també em va encantar el video i passats uns díes, ja vaig intuïr que ‘podría’ ser una estratègia, sobretot per el StandUp productions. Pot ser mentida ? La teva reflexió és molt bona i entenedora. Saps, ara considero aquest video com un dels molts de campanya electoral, i si és mentida, tant me fa, tots ho són, però n’hi ha alguns que l’encerten i d’altres no. I aquest de’n SharifStandUp l’ha encertat de ple, encara que no veig clar els resultats a EE.UU. Els articles al New York Times, per exemple, ja són més que importants. L’he enviat a alguns amics americans i m’han contestat sorpresos i han continuat cercant a la xarxa més coses sobre Catalunya ….
  5. Bon dia Liz,

    Jo crec que les dues coses són importants: les campanyes puntuals i explosives, que impacten amb força, però també s’obliden aviat, i la feina continuada, rigorosa i constant, com la que tu fas.
    Crec que és molt important que serveixis d’altaveu, i de pont entre els catalans (que estem tapats i amagats mediàticament pels espanyols), i els nord-americans. El teu ajut, les teves contribucions, la teva persistència, són imprescindibles, i cal agrair-t’ho de tot cor.

    Endavant, i ja saps que quan vinguis a Catalunya, hi tens molts amics.

    Josep M.    

  6. Gràcies, Liz, per aquest post.
    Amb tota la modèstia del món et suggereixo una altra font sobre coses que passen a la política catalana. El que et suggereixo és el que passa des de fa alguns anys però des d’una altra direcció, des de baix cap a dalt, des dels barris, des dels moviments socials, des dels ajuntaments i ara per primera vegada a la història, la veu dels sense veu presenta la seva opció @cupnacional http://www.vilaweb.cat/noticia/4054139/20121109/som-unitat-popular-ho-volem-video-suport-cup.html i http://blocs.mesvilaweb.cat/copdecup
     
  7. Hola Liz,

    El video d’en Sharif té una posada en escena treballada, la seva dicció, la pose…Tot comença amb una emoció de xoc que diria Michel Lacroix. El que es porta avui dia: emocions dels sentits, faramalla d’instant, però curiosament després, i de forma quasi miraculosa, passa a una emoció que contacta amb el sentiment. Una emoció més profunda (sembla), fins el punt que se’n vol fer altaveu de la causa. Ja veurem…la xarxa és un sac de veritats i mentides, la seva grandesa i la seva misèria.  Merci per tot!!

  8. Hola Liz,
    als catalans se’ns fa estrany que ens afalaguin perquè no hi estem acostumats. Em sembla curiós el vídeo, però hi ha alguna cosa que no sé precisar que fa que no me’l cregui del tot. Les xarxes tenen aquest poder de fer gran una cosa petita, de posar la lupa sobre algun fet que ens sembla interessant… de tota manera el vídeo no diu cap falsedat i dimarts sabrem què és realment.

    Gràcies pel teu esforç i suport per la cultura i llengua catalanes.

  9. Hola Liz. Gràcies per aquesta tasca. Jo t’escric només pel que fa a la traducció. Hi ha algunes faltes, però en general està molt bé. Ara, el títol, tal com l’has traduït, no funciona. Si en anglès dius “If you know it already, don’t tell”, en català hauries de dir “Si ja ho saps, no ho diguis”, o bé “Si ja ho saps, no en diguis res”. En el primer cas, vol dir “no diguis que ho saps”; en el segon cas, vol dir “no diguis res del que saps”. Són diferents, i només tu pots saber quin és el que millor tradueix l’original anglès. Gràcies de nou — Joan
  10. Hi, Liz,
    Let me tell you something. I agree with your point. Even though you can not fully trust anybody in these days (even worse into the Net), I overall believe that it is important that our     struggle for freedom spreads out and gets well known all over the world. I really believe that at the end it will be better for us to be known and recognized by the International Community rather than being only a “regional” problem. It would be easier for the Spanish Governtment to solve or eliminate this problem by any means (that includes non pacific or non democratic means).
    If the world knows us and notices about our goal, our pacific behavior and our legitimate aspirations, will we have more chances to be able to make it. And sooner than we expect.
     
  11. He de dir-te que em resulta curiós el fet que justament apareix aquest senyor en començar la campanya electoral que esdevé una fita important per a la independència de la Catalunya central.

    També em sorpren que una persona, novaiorquès, surt del no res i decideix explicar al mon la independència de Catalunya. Aquest senyor té cap referència d’haver fet una campanya informativa de res? Si ho ha fet, de quins temes ha parlat? El microfon, la camera d’HD i l’ajudant de que té, són seus? El local on fa el video, és casa seua?

    La veritat que resulta curiós i si senzillament, si ho fa per ell no hauria de tenir cap problema en contestar en bé de la transparència. De fet, el què vullga surtir en un video publicament i donar la seua imatge, comporta no tenir cap problema en contestar aquestes qüestions. Ara és un personatge públic.

    Liz, molt bé per tú. Investiga i conta-nos.

    Atentament,
    Carles Robles

  12. Benvolguda Liz,

    T’entenc perfectament, nosaltres portem mes de quatre anys treballant per fer mediàtica la iniciativa del Document Nacional d’Identitat dels Països Catalans de DNI.cat , i la veritat es que costa molt, cal aportar-hi un munt de recursos i d’aportacions personals, en l’actualitat ja anem pel document 1.912, que essent una iniciativa de pagament pensem es un èxit.
    El problema es que jo personalment penso de la mateixa manera que tu que hi ha quelcom que no estem fent be, doncs veient la evolució del dona la cara http://www.donalacara.cat/ amb 38.313 persones inscrites, o moltes altres iniciatives en les que col·laborem com a persones individuals, la de DNI.cat no acaba de fer el salt.
    Haig de dir que DNI.cat es una associació sense afany de lucre inscrita de forma legal amb l’objectiu d’aconseguir la oficialitat del carnet català, però tot hi així, encara avui rebem la desconfiança de moltes persones. Penso que es una iniciativa molt necessària, doncs a peu de carrer, aconsegueix que tothom se n’assabenti del que volem en el moment amb que el veuen i en queden encantats/des.
    Hi ha hagut moments baixos en els que ens hem plantejat deixar-ho córrer, però avui ens devem als 1.912 catalans i catalanes que ens han donat el seu suport, i sobretot la seva confiança.
    Tot això ho dic perquè tinguis força i segueixis fent el que fas, tal i com ho fas, aquest vídeo tan genial es una cosa mes, i necessita de tots nosaltres per tenir sentit, junts/es fem força.

    Salutacions,

    Salva Puig,
    Membre de l’associació DNI.cat

  13. Serè breu. Vaig pensar el mateix que tu, trobo molt estrany aquest cúmul de casualitats:

    – “vaig ser a Barcelona i em vaig veure envoltat, em va il·lusionar, vaig informar-me, i ara treballo per la independència de Catalunya”
     
    Per no parlar, dels aires i la manera d’explicar el ‘conte’ català. Si més no, sospitós. Sincerament crec que és un fake de cara al 25N i d’un partit polític. Imagino algun partit polític que podria estar darrere, però no faré especulacions.

    Salut i bona feina! 😀 

  14. En aquest moments els catalans som com gats escaldats, ja no ens creiem res. ¿Tan dificil resulta de creure que un americà espectador del 11S ha pogur quedar tan sorprès d’allò que veia que decidí comunicar-ho al món? Incredulitat en grau de greu. Fins i tot, i parlant del dret a decidir, al diccionari de ”Verbs catalans conjugats” es tria ”servir” com a model en lloc de ”decidir”. Tot un símptoma.
  15. Vaig veure aquest “monòleg de la independència” fa dies, encara estava molt verd tot aquest tema del possible fake etc. Però us confesso que el primer que vaig pensar va ser: aquest Sharif és un Omar, o el que seria el mateix, un ACTORÀS. O
    És cert que el video està molt i molt bé i tot això que heu dit vosaltres aquí, però jo només puc dir una cosa, des del gremi que m’aixopluga: Aquest video-post serà el que tu vulguis però “natural-el que es diu natural” no és.
    S’entreveu la mà articulant d’un equip de professionals: el to, el guió, el personatge, el lloc, l’equip tècnic!
    O això… o aquest paio és un geni! Però com que no n’he conegut gaires i tenim aquest puto sentiment d’inferioritat doncs… Això.
    Salut, socialisme i Catalunya!

  16. Una de les coses que no lliguen del vídeo és que diu que va veure gent picant a pots! Doncs el sharif no va ser a la mateixa mani de l’11s on vaig ser jo. Ningú duia pots. Banderes i pancartes però pots i picar pots ningú. Potser barrej imatges de dues manis que ha vist a les notícies.

    Tot i això, sí aconseguíssim que fos vist per cent americans/es ja seria prou, encara que fos un monòleg amb guió. Quelcom semblant a TED.COM.

    Gràcies Liz el nostre coneixement d’anglès no para de créixer a còpia de seguir-te/vos.

  17. El tema del repicar de plats i olles és desconcertant, perquè en aquesta mani no n’hi havia, de tot això. És més propi d’altres manifestacions, que per cert també tenen lloc a Barcelona. Pot ser molt bé que en Sharif, en tornar a NY, busqués “manifestació Barcelona” i es trobés un garbuix d’imatges al Youtube, i que hagués “cuinat” una mica la seva experiència, probablement amb tota la bona fe però de forma massa ingènua. Jo no li donaria més importància.
  18. Jo crec  que tant si es un fake com si no, ens ha servit per donar ales a la causa, benvingut sigui.

    Fa l’efecte  que sigui un fake, pero la impressio  que em va fer a mi es  que es un actor aprenent de monolegs o  quelcom semblant i  que buscava algun tema  per a promocionar-se. Tema Cat-Esp aixeca passions arreu i ha aconseguit el  que volia,  tenir molts seguidors i gent  que veu els seus videos.

    Mentre no digui tonteries, no crec  que faci cap mal.

    Per cert Liz, desconeixia  que eres americana. Et segueixo al Twitter i m’encanten els teus tweets i la teva passió per Catalunya. Segueix aixi  que etas fent una feina impressionant. Recorda  que no es una competicio de  qui te mes seguidors o repercussio, sino  que entre tots estem aconseguint aquesta Catalunya Lliure!

  19. Potser sí que es un fake, però… això què importa? La història que conta és certa, no hi veig falsedat. Jo mateix, que sóc valencià i, per tant, anava amb una actitud més neutral de donar suport al dret de decidir dels catalans, vaig estar a la mani amb una amiga finesa, de Finlàndia. Ella estava sincerament molt sorpresa per la gran confluència, i també em va comentar que l’extranyava molt que no hi haguera cap enfrontament amb la policia ni res. Justament el que també diu el xicot al vídeo. Ella tenia la sensació de descobrir que alguna cosa “no quadrava” gaire en la cara internacional de Barcelona, i es va passar tota una setmana preguntant-me quines diferències hi havia entre un català i un espanyol. I així com a ella, molts guiris. I qui sap? Potser esta sorpresa entre els turistes i els estrangers residents per erasmus o semblant, es tan comú, que com aquí a Barcelona es coneixen entre ells, dóna idea per a una campanya viral. D’acord. Però a Barcelona hi va haver centenars d’històries verdaderes com el de Shariff.
  20. …..em vaig demanar que hi havia darrera d’aques video. El que diu està prou bé, però…. massa tècnica teatral, poca espontaneïtat en definitiva molta posada en escena i no en vaig fer-ne difussió. En definitiva no vaig creure que fos un acte fet solitàriament sinó que hi havia laguna cosa més darrera i fins no saber que o qui és més val ser prudent. Que el desig de independència no ens posi una vena ls ulls.

    En canvi aquest video sí em va semblar sincer, tot i que no parla de Catalunya, però sí es poden veure les diferències entre un i altre:

    http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=I6sPCSJu31U

    Fins aviat,

  21. No tinc el menor dubte que és un “fake”, aquest noi està interpretant un guió, de cap manera pot haver arribat a aquestes conclusions bonistes i flonges. Hauríem de seguir la pista de Mireia Seguí. Sóc independentista, però no m’agraden les comèdies, els que hagin fet aquest muntatge s’haurien d’identificar immediatament.
  22. Valga’m déu que en som de babaus els catalans. ¿De veritat ens pensem que vindrà un novaiorquès així per la cara, veurà la manifestació, “amb rics, pobres” i tota aquesta xerrameca edulcorada i es posarà a fer un video només perquè li hem caigut bé, i veu una gran esperança de fer una cosa nova, i tal i tal? Anem molt malament. Si és veritat que va publicant més videos, la meva sospita és que anirà girant cap a Esquerra, això de Help Catalonia sembla que és on hauríem de buscar els guionistes, potser el Bargalló? I gens d’acord que no importa que sigui veritat o no. Va ser un argument usat pel famós impostor Enric Marco. Quina casulitat que sigui tot un galan i una persona de color. ¡La diversitat, la diversitat!  El Sharif deu ser algun actor de publicitat, acabarem sabent-ne el nom i veient altres treballs seus. El ridícul serà monumental i revelador. La cosa és massa ingenua.
  23. Després de mirar per la xarxa, la conclusió és que darrere del video hi ha La Fàbrica, els mateixos que han fet el del mur de Berlin, un “grup de quaranta persones” encapçalat per Salvador Cardús, i en el qual hi ha el senyor Partal, director d’aquest digital, per això la bona de la Liz l’ha rebut, com a persona americana coneguda per la redacció d’aquest diari. Res, això no farà cap bé, ens creuen massa ingenus. La veritat és que molts ho són, veient els comentaris entusiastes al vimeo, però també uns quants han expressat les sospites. La Fàbrica han encarregat això, en el del mur de Berlin estan acreditats també el Mikimoto, que es la veu i Joan M. Piqué, cap de premsa del Mas. Un gran error, no farà cap gràcia, serà com una promoció que es va fer d’un cotxe que enviava “cartes d’amor” d’un suposat enamorat secret a moltes noies que el que van fer va ser denunciar-ho a la policia, el “creador” va quedar fatal, es va equivocar.

Respon a S Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.