Jocs de paraules

L’altre dia, vaig llegir una entrevista a Josep Rull, Secretari d’Organització de CDC a El Punt/Avui. Ell continúa aquest vessant recent de CDC de pronunciar-se a favor de l’estat propi sense ser o almenys dir-se ‘independentista’. Jo, com molts altres, no acabo d’entendre la distinció.

Com a optimista (ingenua?), vaig seguir el congrès de CDC amb esperança. Al principi, vaig trobar la comparació amb Massachusetts graciosa, sobre tot perque jo visc a Massachusetts. Potser sí que hi ha alguna cosa en comú: tamany, tecnologia, i, malauradament, el poder concentrat en una sola ciutat (lluny de casa meva, ai las).

I quan els de CDC van votar a favor de l’esmena que diu “promoure el debat en el si de la societat per tal de construir l’Estat propi que ens garanteixi la pervivència com a nació” entre mig de crits de “Independència!”, vaig pensar, “Per fi! Convergència es pronuncia més o menys clarament sobre la independència. Ara sí que tirem endavant.”

Inmediatament, vaig buscar el PDF de les ponències per fer-les servir per un article per la premsa americana explicant que hi havia hagut un esdeveniment molt gros, molt significatiu. Aquella nit no vaig dormir.

Però no vaig acabar d’escriure l’article. Perque l’endemà, vaig escoltar l’entrevista d’Oriol Pujol a Els Matins (03:50), i a la pregunta de la Mònica Terribas “Per què utilitzen ‘Estat propi’ i no ‘independència’, no és el mateix?”  en Pujol va contestar, textualment, “No, no és ben bé el mateix, però podria arribar-ho a semblar…”

Aquesta frase m’ha recordat a Bill Clinton quan va dir, davant d’un jurat, que “depenia de que volia dir la paraula ‘ser’”. Va ser en aquell moment, altra vegada ingenua, que vaig deixar de creure res del que deia un president a qui havia votat amb orgull dos cops.

Perque si anem a jugar amb paraules, la comparació amb Massachusetts perd tota la gràcia. Perque Massachusetts és un estat propi, però de sobirà i independent, no té res.

Jo no sóc dels que criden ‘botifler’ ni crec que tots els polítics siguin corruptes. Però tampoc no sóc idiota. Crec que hi ha molta gent com jo. Llegim les notícies i escoltem les entrevistes. I estem farts de crits de independència seguits per noves definicions de què vol dir “independència” exactement. En resum, volem creure-hi, però ho posen ben difícil.

Mirin, Srs. Pujol i Rull i Convergència en general, ja han passat massa coses perque tinguin el luxe de jugar amb paraules. Parlin clars, si us plau. Abans de que els deixem d’escoltar.

[Actualització] Avui veig que en Salvador Cardús ha escrit a La Vanguardia del 4 d’abril un article semblant, però millor. Recomanat.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Un bon punt des d’on guaitar ‘diferent’ amb l’experiència estadounidenca per contrast. Quedes seriosament amenaçada de que et llegiré.

    Best regards.

Respon a Xevi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.