Aquest post continua directament d’un anterior sobre aquest artista nord-americà: “Charles Sheeler – ‘Pintògraf’ de fàbriques i maquinària (Part I)”
[També els podeu llegir tots dos en anglès al meu blog de WP, INVISIBLE FORMS: “Charles Sheeler – Paintdrawgrapher of factories and machinery (Part I)” i “Charles Sheeler – From Photorealism to Abstraction (Part II)”
–
Pels volts de 1945, Sheeler es va posar a pintar, força decididament, en un estil menys fotorealista, degut a les crítiques que havien anat rebent obres seves d’ésser “massa fredament” precises i més aviat “mancades de contingut emocional”. Això ens ha privat probablement de pintures esbalaïdores pel seu realisme, com ho eren tantes de les seves anteriors, però en canvi, ens ha permès de descobrir-ne unes altres igualment inspirades i interessants.
He seleccionat una desena d’olis del seu darrer període de creixent abstracció, composicions sorprenents i passió per la geometria; són totes datades entre 1946 i 1959.
(No trobareu aquí comentaris sobre les obres -com els que vaig escriure en el post anterior-, a banda del de “Stacks in Celebration” al final de tot. Tal vegada n’afegiré algun altre més endavant, però abans he de resoldre els problemes de visió que tinc darrerament. Així que publico aquest escrit gairebé tal i com l’havia desat com a esborrany unes setmanes enrere.)
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
He triat “Stacks in Celebration” (1954) per a encapçalar aquesta entrada sobre el darrer període de Charles Sheeler perquè prové directament de “Fugue” (1940) i, per tant, de les fotografies prèvies d’aquesta central termoelèctrica a New Bedford, Massachusetts.
Havent passat 14 anys, contemplem ara una barreja de realitat i abstracció (i també una barreja d’influències nord-americanes i europees, talment com abans). Sheeler havia fet diverses fotos excel·lents d’aquesta central -com aquella que mostro al meu post anterior-, i encara en aquell primer període, a l’hora de recrear les imatges amb llapis i pintures, canviava els enquadraments -i molts detalls- i afegia formes que abans no hi eren visibles. Aquí, en aquest quadre, hi descobrim a més a més la superposició d’ almenys tres vistes diferents, i tots aquests raigs que s’entrecreuen al cel i enfoquen distintes seccions de la factoria. Els colors han esdevingut plans; les formes sembla que es mouen -o potser ballen-. La “fuga” musical a què al·ludia la pintura al tremp de 1940 és ara més palesament representada. En entrebarrejar la realitat d’aquest símbol americà, la fàbrica, amb patrons i acoloriments abstractes, Sheeler intenta dir més alt que mai no abans que el seu art, com la mateixa fàbrica, és un producte de la invenció i la creativitat -com si això no fos ben clar en les pintures i dibuixos dels anys 30 i 40…! – De tota manera, ningú no podria dir altre cop que estava “copiant” la realitat ajudant-se amb les fotografies.
–
No unauthorised copying or redistribution. All Rights Reserved.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!