sobreàtic primera

Recupero un article de The New York Times de fa uns mesos dedicat a John Ameroso, pioner i referent de la pagesia urbana als Estats Units i especialment a la ciutat de
 Nova York. El repàs per la vida activa i d’activista de John Ameroso, que el rotatiu recupera en el moment de la seva jubilació, és al mateix temps un repàs per la història de la pagesia urbana a la ciutat de Nova York, on el valor de fer créixer vida entre l’asfalt i al mateix temps produir menjar localment ja fa temps que és coneix i es reconeix.

Podeu seguir l’article sencer aquí i en tot cas destaco algunes dades i idees recollides a l’article.

– Al 1976, Ameroso va ensenyar als novaiorquesos  que cultivar verdures enmig de la ciutat era possible. Va començar en uns terrenys erms i abandonats de Brooklyn. Des de llavors, ha estat al darrera de pràcticament tots els intents organitzats per cultivar horts a la ciutat de Nova York.

– No ho va fer sol, sinó com a agent de la Cornell University Cooperative Extension i gràcies a l’impuls del demòcrata Fred Richmond, un apassionat de la jardineria i l’horticultura, que va aconseguir el finançament per obrir una seu de la universitat a NYC. Al 1994, el projecte, conegut com Urban Gardering Program, s’havia extès a 23 ciutats i generava una producció de 16 milions de dòlars cada any.

– Al 1995, Ameroso va ajudar a fundar Just Food, una organització sense ànim de lucre que ofereix assistència tècnica als productors urbans, formació en cuina i nutrició i que defensa la producció local.  Ameroso ha estat al costat d’alguns dels grans programes impulsats per aquesta entitat, com ara City Farms, que ajuda a formar, connectar i empoderar la comunitat de pagesos urbans a NYC per difondre esl seus coneixements i ajudar a augmentar la producció de menjar local entre el veïnat. 

Ens caldran potser uns quants Ameroso i l’impuls ferm de les administracions perquè el valor de cultivar a la ciutat tingui una força real a casa nostra. De moment, ja comencem a tenir alguns bons exemples. N’anirem parlant.

Començo una sèrie sobre horts urbans, format domèstic, parlant del meu primer hort, l’Horturbà. L’any 2002 l’enginyer Josep Maria Vallès ja havia dissenyat el primer prototip d’una taula de cultiu pensada pels balcons i les terrasses. Poc després va començar a comercialitzar-la, a casa va arribar al cap d’un parell d’anys, i avui s’ha convertit en un referent per als que tenim espai, ganes i temps per cuidar de verdures fetes a casa. És cert que la taula és important, n’hi ha també pensades per nens, per avis o per als que no es mouen amb mass
a agilitat. Però per mi, el que fa que  l’Horturbà de’n Josep Maria i la seva gent sigui un projecte amb valor és la coherència i la constància a l’hora d’explicar l’agricultura ecològica, encara que de petit format, i fer-la conèixer amb un discurs molt normalitzat, fàcil i acccessible. Llibres per aprendre a tenir un hort, xerrades, tallers, seccions a la ràdio i la TV, innovació, assessorament per entitats i una web amb recursos, des d’una botia online a consells i blocs d’hortaddictes. Al sobreàtic, entre d’altres experiments dels que ja parlaré, hi tenim un Horturbà en un model renovat de color teula i, ara, força envaït per la rúcula. Enfonsar les mans a la terra mentre em miro la ciutat de pisos, antenes, un tros de mar i la punta de la tore Agbar, no té preu. I aquesta, diria, és la clau de l’èxit: l’olor,  els colors, el valor i el temps pausat del camp traslladats, en petit format, a la ciutat.