La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Ahir surto pel matí per fer unes compres al “súper”. Em trobo el carrer ocupat per una dotzena de guàrdies urbans que rodegen un ciutadà xinès. L’oriental regenta una granja de les de prendre pel matí el cafè amb llet amb croissant, o flauta de pernil. S’escridassen efusivament. El fet impressiona perquè mai he vist un xinès cridar d’aquella manera. El guàrdia urbà de cabell blanc -ja n’havia parlat en una altra ocasió, aquí– aixeca la veu escandalosament.
-“¡Se os voy a poner una multa que vas a ver tú!”
I així és, l’urbà més jove, llibreta en mà, va apuntant les mesures d’un parell de taules i unes cadires que el xinès ha plantat a l’acera. L’amo de l’establiment, no s’està de cantar quatre veritats als “urbanos”.
Diu el xinès indignat, mentre el rostre se li va tornant com una taronja de València. Al Condis les caixeres han sortit a la porta desatenent els clients. Una de les noies explica que la discusió es produeix perquè l’urbà de cabell blanc ha entrat a l’establiment de forma xulesca i cridant.
-“¡A ver, me pongan los papeles encima la mesa!”.
A la tarda torno a passar pel davant. De la terrassa en queda només una taula i quatre cadires. Han pintat un quadrat blanc a terra, i tot està exactament delimitat de manera que cap cadira es passi ni un mil·límetre de la ratlla. Veig el xinès recolzat al vidre de la finestra, sembla que s’ho miri amb rancúnia.
Ja sabem que en aquesta ciutat, les ratlles blanques són les que manen.
Respon a carme.laura Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i força real…
Qui tindrà collons per a fer la netejar que cal? Des del Govern fins a l’últim “urbano”.
Enfrontament de civilitzacions.