Al Periódico d’avui 12-09-05 llegeixo en negreta:
El públic tapa amb aplaudiments quatre xiulets contra la ‘cantaora’ Mayte Martín
Els assistents a l’acte institucional de l’Onze de Setembre celebrat ahir al parc de la Ciutadella van desactivar una minoritària però organitzada protesta contra l’actuació de la cantaora barcelonina Mayte Martín. Just quan la cantant iniciava la interpretació de Vidalita, en castellà, no més de cinc o sis persones van començar a fer sonar els xiulets que portaven preparats per a l’ocasió.
Algú em sabria explicar on està la notíca? Si de 16.000 persones només 6 van xiular, pot tindre alguna mena de valor significatiu? Es pot considerar una protesta organitzada el fet que sis persones es posin d’acord per xiular en un concert? En la retransmissió de TV3 el locutor va parlar de xiulada quan aquesta era inaudible perquè com diu El Periódico els aplaudiments van tapar els quatre xiulets. En tots els informatius de Catalunya Radio i Catalunya Informació només es comentava de l’actuació de Mayte Martín el fet que va ser xiulada per cantar en castellà, en cap moment es va fer cap comentari artístic de la seva actuació com es feia amb la resta de convidats. Sembla veritablement com si la notícia hagués estat redactada abans de produir-se.
A la contraportada del Periódico trobem perles de Joan Barril més pròpies de l’estil de l’ABC o la Razón:
Pel que es veu la Diada, en clau nacionalista ortodoxa, és la gresca del xiulet i la bronca. Considerar que Mayte Martín és una ofensa que posa en perill el país indica fins a quin punt el missatge pujolista de la primera hora <> s’ha esvaït en mans d’una visió estreta i patrimonial del que és català.
No s’entén que algú pugui relacionar sis persones xiulant amb Pujol i el nacionalisme ortodox, sembla més aviat copiat d’algun article de Jiménez Losantos.
Després de valorar els fets i les exagerades reaccions sembla lògic preguntar-se: Qui volia realment què es xiulés a Mayte Martín?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó en la teva exposició de les cròniques dels actes de la Diada. Per a molta gent, és més important el que es pugui dir, que no pas limitar-se a fer una crònica.
Alguns per tal de poder fer els comentaris que tenen al cap de forma natural, busquen una justificació per enmarcar-los sota la responsabilitat dels altres.