UN DIA VOLDRIA ANARME’N. UN DIA LLUNY D’AQUEST.
ARA NO EN TINC EL CORATGE..M’HE ENAMORAT DE TU, QUE TAMPOC EM CONEIXES!
MIRA’M SI POTS! PETIT PUNT BLANC AL MIG DE LA TEVA LLUM,
BUFETADA DE VENT, CONTRA EL BRAÓ DEL TEU MAESTRAL.
DESAPAREIXO AL TEU IMMENS HORITZÓ,CAPBUSSANT-ME EN L’AIGUA
I DISSENYANT REMOLINS QUE VENCEN LA QUIETUD.
SI, UN DIA VOLDRIA ANAR-ME’N. UN DIA LLUNY D’AQUEST.
MIRA’M SI EN TENS GANA! VULL ROBAR ELS TEUS COLORS,
ELS REFLEXOS D’OR QUE EL SOL ET DÓNA AL MATÍ I T’AGUARDA A LA NIT.
ASSEURE’M ALS MURS BAIXOS PER RESPIRAR LA MAR,
RESISTINT A L’IMPULS FEROTGE DE BESAR ELS TEUS LLAVIS TOUS DE SAL.
PERÒ UN DIA VOLDRIA ANAR-ME’N. UN DIA LLUNY D’AQUEST.
AMOR MEU, TU ETS AIXÒ QUE NO HE TINGUT MAI!.
LA MEVA BOCA ESTRANYA, QUE PARLA LA TEVA LLENGUA,
QUE ENFONSA ELS SEUS LLAVIS CONTRA ELS TEUS
PER DONAR-TE UN SENYAL DE VIDA, ABANS D’UN ARREVEURE!
FARÉ SORROLL PERQUÈ T’ADONIS DE MI I BRILLARÉ COM MAI
AL MIG DE LA FOSCOR PER CRIDAR EL MEU AMOR
QUE EL VENT ET CANTARÀ AMB UNA RARA SONORITAT.
LA LLUNA EM REGALA EL TEU COS QUE SURT DES DE L’AIGUA D’ARGENT,
MENTRE QUE NÚVOLS FUMEJANTS INTENTEN AMAGAR-LO AMB JOCS D’OMBRES!
A POC A POC, S’APAGUEN LES LLUMS I BAIXA LA NIT MISTERIOSA
SOBRE LES CASES, ELS CAMINS, EL PORT, LA MURALLA,L’IMPONENT CATEDRAL, LA CÚPULA PINTADA.
BAIXA AL MEU COR, EL TEU SILENCI PLÉ DE TANTES VEUS,
UNA ESPÈCIE DE PENA LENTA I DOLÇA ON S’ABOQUEN
TOTES LES SENSACIONS QUE MAI MÉS TORNARAN.