La trappola

Anècdota de Santiago Rusiñol, contada per Josep Pla.

– A mi m’ha agradat sempre d’anar al llit tard. A Girona vaig ser client d’un cafè que hi havia sota els porxos de la plaça de les Cols, que en deien el Cafè Militar i era el que tancava més tard. Quan em vaig casar amb la senyora Lluïsa vaig continuar fent la mateixa vida a Barcelona, i un dia la senyora em digué que la cosa no podia anar ni amb rodes i que havíem de fer una vida normal. Jo vaig fer l’orni i naturalment vaig callar. La reiteració continuà i m’ho digué moltes vegades i amb un mal humor augmentat. Vaig anar fent l’orni, però el mal humor anava augmentant: estava empipada. Un dia, vaig arribar al pis que ja clarejava. Vaig constatar que no podia obrir la porta, perquè, de part de dins, havien passat el forrellat. No vaig pas trucar, per no exposar-me a la invectiva inevitable. Vaig baixar l’escala i, ja posat al Passeig de Gràcia, el vaig anar baixant, i després, ara un pas, ara un altre, per la plaça de Catalunya, la Rambla, el Passeig de Colom i la Llotja, vaig arribar a l’estació de França. No vull pas dir la d’ara, sinó la vella estació de França. Fou un dels dies que ha caminat més en la meva vida. Vaig entrar a la baluerna, més aviat cansat. Durant la caminada vaig trobar molta gent que anaven a treballar. Em vaig asseure en un banc. I ara jo us demano: quan us trobeu en una estació, què heu de fer? Només hi ha una solució: agafar el primer tren que surti. Portava uns diners a la cartera. Em vaig acostar a la taquilla i em digueren que el primer tren que sortia era l’exprés de França. Vaig comprar un bitllet per a la frontera (segona classe) i a Cervera, un altre per a París (segona classe). No portava cap equipatge, ni tan sols un mocador de butxaca. Vaig arribar a París perfectament. A París, m’hi vaig estar cinc o sis anys. Aquells anys potser és la temporada que he pintat i he escrit més bé. Quan us trobeu en una estació, el primer que s’ha de fer és agafar el primer tren… i avall. Això és el que em succeí en aquell moment. I no passà res més, que jo sàpiga.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!