La trappola

La trappola che non acciuffa niente

27 d'octubre de 2009
0 comentaris

Un joc de criatures

Mirant ahir l’entrevista de Xavier Bosch a l’ex-president Jordi Pujol hi va haver uns minuts d’aquells que et fan veure la capacitat política incommensurable del personatge. En concret la facilitat amb que es va espolsar l’afer Millet i el finançament de partits. La contundència de la resposta evitava cap mena de dubte, si ell hagués estat el centre del debat aquests darrers mesos, el diari El Periódico s’hauria hagut d’estalviar molts titulars cridaners. Quina diferència amb els dirigents actuals que rera una suposada marca d’incorruptibilitat, ens volen mostrar la política com si fos un joc de nens on mai s’ha trencat cap plat. “-Jo m’he llegit les memòries d’en Churchill“, digué en un moment donat de l’entrevista. No hi ha cap mena de dubte, un dels problemes principals de la política catalana actual, és que ningú s’ha llegit les memòries d’en Churchill. I així ens va.

Seguia l’entrevista amb el tema d’en Javier de La Rosa. Fascinant la resposta -m’imagino que molt ben rumiada, durant anys-, que recomano escoltar al videos alacarta de TV3. Entre el minut 17 i 23. Tota una lliçó de Realpolitik. No admet resposta, perquè encara que no ens agradi, té raó. L’Espanya de la transició és un estat corrupte per tradició, i l’única manera d’avançar políticament, és fent aquest joc. Algú que no sigui independentista -i entenc que en Pujol no ho ha estat mai- ha de tenir ben clar que és així. El primer que cal, és tirar endavant el país. “-Això no és un joc de criatures“, afirma rematant el tema.

I ja ho pot ben dir que no és un joc de criatures. Curiosament l’ex-conseller Macià Alavedra surt anomenat a l’entrevista en relació amb l’afer Javier de La Rosa. Ja es ben capciós imaginar que avui ha estat detingut per corrupció. La veritat és que per molt que pugui arribar a sospitar sobre els estranys afers d’en Prenafeta, no puc arribar entendre quina relació podrien tenir amb l’alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet. Principalment perquè no m’imagino un alcalde socialista compartint el pastís amb cap convergent de la vella guàrdia. Més aviat diria que el “polititzadíssim” jutge Baltasar Garzón els ha arreglat els titulars als mitjans socialistes. Es paeix molt millor la detenció d’un alcalde socialista del cinturó roig, si al costat hi fiquem un parell de’ex-càrrecs dels governs de Pujol. En Zaragoza i els seus, ja estan treballant per convertir l’afer Bartomeu Muñoz, en l’afer Prenafeta i Macià Alavedra. I sobre tot, que no es parli de na Manuela de Madre.

El temps dirà si un servidor té raó.

Nota: No us perdeu l’apunt de Martí Cabré: PSCorleone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!