La trappola

La trappola che non acciuffa niente

18 de juliol de 2007
2 comentaris

Tots els noms, Ibèria

A l’article d’avui de Salvador Cot "Terra de Fraternidade" hi podem llegir:

Doncs a mi em sembla fantàstica la idea de José Saramago d?una
Ibèria que compartís una única estructura estatal. Té una certa lògica
geogràfica, alguna justificació històrica i, en gran mesura, un interès
cultural i econòmic.

Si hi diu una certa lògica geogràfica, i alguna justificació històrica, serà perquè m’imagino que històricament es podria interpretar com un error considerar Ibèria tota la península. Si bé els antics grecs utilitzaren el topònim, no sembla que tinguessin coneixement de l’extensió i forma del territori, més aviat hauríem d’interpretar el topònim en un sentit ètnic, els grecs anomenaren Ibèria els territoris coneguts que poblaven els anomenats pobles ibers, això voldria dir la costa mediterrània de la península. Més o menys seria com uns Països Catalans on hi hauríem d’afegir Andalusia. Com si fossin una mena de pan-catalanistes aquests ibers.

Segons Polybius:

"S’anomena Ibèria la part que cau sobre el nostre mar, el Mediterrani, a partir de les columnes d’Hèrcules: però la part que cau cap al mar exterior, l’Atlàntic, no té nom comú a ella mateixa, a causa d’haver estat coneguda recentment".

La confusió o conversió en sinònims d’Ibèria i Hispània sembla que es produiria anys més tard amb la invasió romana, així "Estrabó" ens deixà aquella cita tan coneguda referida a la pell de brau.

"Ibèria és semblant a una pell de brau, estesa en la seva longitud d’occident a orient, de manera que la part davantera miri a orient i en el sentit d’amplitud de septentrió a migjorn".

Sigui com sigui l’origen del mot el podem relacionar fàcilment a través de la llengua basca amb el riu Ebre, on precisament el mot "ibar" significa vall, o per exemple també "ibai" significaria riu. "Iberus" era precisament com s’anomenava el riu "Ebre" a la Hispània romana. Així que "iber" semblaria significar simplement habitant del riu, o de la vall. Un origen molt local per acabar designant finalment les quatre grans nacions d’aquest hipotètic estat utòpic de "Saramago". Tanmateix no deixa de resultar curiós que la idea de rescatar una "Ibèria" unificadora ens provingui d’una zona d’origen "celta". És obvi que si el nom fos "Ibèria" per coherència històrica caldria situar la capital a la riba Mediterrània, molt probablement hauria de correspondre aquest honor a València, Barcelona o Sevilla. Més aviat penso que tota aquesta mistificació del pan-iberisme està relacionat amb aquesta conya que ens hem inventat dels embotits ibèrics i la raça ibèrica porcina. L’iberisme ven, és qüestió de màrqueting, a qualsevol restaurant de batalla que aneu a sopar us deixaran escollir entre un bon assortit d’embotits del país o d’ibèrics, la diferència principal rau en què els ibèrics us costaran un 30% de mitjana més cars, tot i la curiositat que aquells embotits que suposadament creiem ibèrics provenen de zones cèltiques, mentre aquells que provenen de zones iberes els anomenarem del país, això sí, sense especificar quin país o països, no sigui que ens els declarin inconstitucionals i els haguem d’anomenar sota ordre judicial "assortit d’embotits de la comunitat".
Apunt relacionat: País de conills, o quan la cosa fa el nom.

  1. M’ha agradat molt aquest article. Felicitats. La manera com aquests celtes són capaços de renunciar de manera "formal" a la seva identitat i adoptar la dels ibers per acabar imposant-la de forma "material" sembla un patró de conducta que s’hauria repetit també amb els termes castellà i espanyol (d’origen lingüístic i polític català).

Respon a Talai Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!