La trappola

A finals d’octubre hi va haver un atemptat dirigit contra el president pakistanès on van morir 7 persones. Sortosament Musharraf va sortir il·lès de l’atemptat. Jo en aquells moment estava a l’Índia i la notícia ens va preocupar enormement ja que veníem d’estar tres setmanes en zones frontereres al Pakistan. Tot i que al carrer aparentment la notícia semblava molt llunyana, a la televisió i als diaris no parlaven d’altra cosa. La possible desaparició de Musharraf de l’escena preocupava molt a l’Índia degut a la fràgil estabilitat de la zona. No és només el problema del Caixmir, també hi havia violència i atemptats a l’estat indi de Gujarat. A més aquells dies l’exèrcit estava mobilitzat perquè es temia l’entrada d’activistes jihadistes pels estats muntanyosos de l’oest, degut a la pressió que Musharraf exercia sobre aquests. Després arribaria l’estat d’emergència, i si bé haig de dir que als mitjans indis (els que podia seguir en anglès) aparentava que el fet no agradava massa, sí que és cert que no es veia com una mesura exagerada si aquesta servia per lluitar contra l’islamisme radical. El que sí semblava ben clar és que els Estats Units pressionaven per què s’aixequés l’estat d’emergència el més ràpid possible.

Dies després a l’arribar a Catalunya fullejant els diaris d’aquí em vaig trobar amb una versió ben diferent. En Musharraf, un dictador mantingut pels americans, havia decretat l’estat d’emergència amb l’excusa del terrorisme islàmic per acabar amb la dissidència política que res tenia a veure amb l’islamisme que només representa una petitíssima part de la població. Tot plegat un argument ben simplista que no té ni cap ni peus, com dies després hem pogut comprovar. Ni és del tot cert que Benazir Bhutto representés la tornada de la democràcia al Pakistan, ni tampoc és del tot cert que en Musharraf no sigui l’única via possible ara mateix per arribar a la democràcia. Escoltava aquest matí l’anàlisi d’en Martí Anglada a Catalunya Ràdio, ens deia que per poder entendre cap a on va el Pakistan el primer que cal és "entendre el present correctament": "-Malauradament, ara mateix el nostre únic aliat al Pakistan en la lluita contra l’islamisme radical és en Musharraf". Ens agradí o no, si en Musharraf perd el control del país la zona serà un polvorí a punt d’explotar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!