Aquest diumenge pel matí vaig fer una de les coses que més m’agrada de viure a Barcelona, anar a donar una volta al Mercat de Sant Antoni. L’afecció suposo que ja em ve de petit quan feia col·leccions de cromos de futbolistes, el pare m’hi portava i jo em dedicava a comprar o canviar Schusters, Maradones o N’konos, mentre ell es dedicava a remenar llibres d’art. Anys més tard era amb el meu germà gran que m’hi arribava, ell remenava llibres de vell, jo buscava nois de la meva edat per a poder traficar jocs pel Commodore 64, de vegades havíem de córrer quan apareixia algun nacional o municipal. Hi anàvem ben d’hora i ens passàvem hores voltant el mercat, sempre acabàvem esgotats cap al migdia prenent un vermut en alguna terrassa dels voltants. Llavors el pare ens explicava l’anècdota mil vegades sentida de què moltes vegades havia vist en Dalí fent el mateix, "amb la Gala i els seus bigotis penjant", especificava. "Li agradava molt venir, el veies comprant els objectes més estrafolaris que et puguis imaginar".
Les compres aquest cop van sortir prou profitoses i econòmiques:
El Profeta (Gibran Khalil Gibran)..1,20 ?
El Foll (Gibran Khalil Gibran)..1,20 ?
Fra Junoy o l’agonia dels sons (Jaume Cabré)..1,20 ?
Los dioses tienen sed (Anatole France)..1,20 ?
La rosa de Alejandria (Manuel Vázquez Montalbán)..3 ?
El Plaer (Gabriele d’Annuzio)..3 ?
El tiempo, gran escultor (Marguerite Yourcenar)..3 ?
Total: 13,8 ? per 7 llibres.
Al llibre de Marguerite Yourcenar hi trobo una dedicatòria, ben desconcertant:
"Por millonésima vez, salgo al encuentro de la realidad de la experiencia y a forjar, en forja de mi alma, la increada conciencia de mi raza.
¡Antepasado mío, viejo artífice, préstame tu ayuda ahora y siempre!"
James Joyce (Retrato de un artista adolescente)
Per molts anys, Albert.
Dins el llibre hi trobo subratllades les següents sentències, només fins al segon capítol.
"Los seres imperfectos se agitan y se emparejan para complementarse, pero las cosas puramente bellas son solitarias como el dolor del hombre"
"El amor de un ser es un regalo tan inesperado y tan poco merecido que siempre debemos asombrarnos de que no nos lo arrebaten antes".
"Nadie posee a nadie (ni siquiera los que pecan llegan a conseguirlo) y al ser el arte la única posesión verdadera, es menos gratificante apoderarse de un ser que recrearlo"
"Más vale que aquellos a quien amamos se vayan cuando aún nos es posible llorarlos".
"Sólo se posee eternamente a los amigos de quienes nos hemos separado".
"La perfección es un camino que sólo conduce a la soledad".
"Y la felicidad no vale más que yo".
"Los hombres, cuando contemplen mi imagen,no se preguntaran lo que fui ni lo que hice: me alabaran por haber sido".
"Amamos porque no somos capaces de soportar la soledad".
"De todos los remordimientos del hombre, tal vez el más cruel sea el de lo no realizado".
"Amar a alguien no es sólo interesarse porque viva, sino también sorprenderse porque deje de vivir".
Sembla que el regal no va tenir gaire èxit, el fet que el llibre acabés revenut i les dites senyalades diuen molt dels dos desconeguts. I el desenllaç final. El temps, el gran escultor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I gràcies per contar-ho. Fra Junoy o l’agonia dels sons és una obra mestre. Bona vesprada.