La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Una de les salvatjades més grans que he vist en una pantalla de televisió fou aquell juny de 1995 en què tropes de Sèrbia ocuparen la ciutat bòsnia de Srebrenica. Les imatges eren sense violència: Dos bosnians ben prims i amb barba de dies es dirigien a Ratko Mladic com a autoritats de la ciutat per negociar en quines condicions es rendiria la ciutat. Davant la càmera li donaven la mà a l’assassí, somrients, amb l’esperança de poder salvar-hi la pell, duien a la mirada proximitat de la mort. Tos seguit es veia una filera de nens bosnians, Ratko Mladic s’hi aprovava i es veia com els acariciava candorosament amb promeses de protector. Acabaren també afusellats?
Les televisions d’arreu del món mostraren les imatges del pamflet de propaganda nacionalista Sèrbia. En realitat tothom sabia quin era el destí de milers de persones. Però era més senzill creure la mentida i mirar cap a una altra banda, girar full. Cap nació europea no mouria un dit per intentar salvar aquella gent.
Els desmemoriats ja no recordaven que en iniciar la guerra de Iugoslàvia l’estat i la majoria de polítics espanyols manifestaven el dret de l’estat iugoslau a defensar la seva integritat territorial. Fins que no veieren els camps de concentració i la neteja ètnica no començaren a dir allò de : "Són iguals els uns que els altres". Mentre tot això succeïa Javier Solana abandonava el ministeri d’exteriors per grimpar a la secretaria general de l’OTAN.
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que hauria de ser el tribunal de referència mundial, el tribunal de la Justícia, no és més que un còmplice del genocidi Serbi. Diners? Interessos? Influències? Comerç?
Que mal pensats que som!! Com se’ns acut una cosa així!!
I els milers de morts? Si al cap i a la fi ja són morts i els vius estem massa enfeinats, què prefereixes, moure un dit contra l’abús i la segona condemna a mort dels milers de bosnians perpetrada del la Haya o veure plàcidament un capítol de Ventdelplà?
Si home si!! I com se sol dir… "Els moros que els mati cristo!!" (realment desafortunada la frase)
S’ha parlat més de la "polèmica Eto" que d’aquest fet imperdonable…
A reveure!
Recordo que el ministre expanyol de defensa de llavors (Julian Garcia Vargas) va fer una visita a Bosnia i davant de les cameres i amb els ulls mig plorosos va dir que se sentia molt trist de veure quan de mal podia arribar a fer el nacionalisme!. Evidentment no es referia al nacionalisme ètnic serbi sinó a l’independentisme bosni.
Una actitud que em recorda la d’aquells que davant d’una violació diuen "Es una llàstima, però és que ella anava provocant!".