Llegeixo al wikipedia en castellà referent al fenomen lingüístic del "sesseig":
La mayoría de los dialectos americanos del castellano son seseantes; en España, el fenómeno aparece como solución mayoritaria en la zona central de Andalucía (donde se originó el fenómeno) y las islas Canarias. En Canarias el seseo es general a todo el archipiélago. En Andalucía la zona fundamentalmente seseante comprende, por provincias:
Tot seguit m’ha sorprès llegir les següents quatre línies:
También se da un seseo como sustrato del catalán en amplias zonas de la Comunidad Valenciana, ya que la lengua castellana ha sustituido a la valenciana pero queda, de esta última, tanto vocabulario específico como la característica del seseo, resultado de la inexistencia del fonema [?] en la lengua catalana.
M’ha fet pensar, al País Valencià argumenten que el seseig es produeix com a resultat del substrat d’un català que ja consideren extingit. Si aquest argument val per terres valencianes, com no hauria de valdre per altres províncies limítrofes? I per Amèrica, és clar.
Aquí teniu un article interessant de "Jordi Bilbeny" relatiu al tema: "Els primers pobladors de l’Amèrica colonial espanyola parlaven català".
També relacionat recomano l’article del periòdic Levante , "Tierra de fuego, antes Isla de Xátiva", en feia referència en "Toni Cucarella" al seu bloc fa uns dies, "Xàtiva, terra de foc".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
caldrà aprofundir-hi … (Quines són les províncies limítrofes a què et referereixes?).
L’illa de Xàtiva és la Terra de Foc perquè Felip V va mantenir cremant la ciutat de Xàtiva durant un any sencer i va canviar el nom del territori sudamericà per fer desaparèixer el nom de la vila valenciana de la història?