La trappola

La trappola che non acciuffa niente

16 de gener de 2008
1 comentari

Rubalcebes

És la sensació que em va donar l’altre dia quan veia les imatges de Rubalcaba negant les tortures als dos detinguts, era evident que aquest senyor mentia. Em van tornar les imatges d’aquell Acebes que ens repetia una i una altra vegada que l’atemptat era responsabilitat d’ETA i no pas d’Al-Qaeda. Són cares d’una mateixa moneda, només els diferencia l’estil. Si l’un és histriònic, implacable, mentider incorregible. L’altre és serè, elegant, impertorbable. Tanmateix en Rubalcaba té la virtut d’interpretar molt millor la realitat, un dia després de la roda de premsa, davant l’evidència que ens va mostrar el govern basc -com pot ser que les lesions fossin en el moment de la detenció si l’ingrés a l’hospital es produeix 15 hores després?-, en Rubalcaba recondueix les declaracions i ens confirma que els detinguts són els autors de l’atemptat a la T4. Això no exculparia les tortures davant un tribunal de drets humans, però sí davant l’opinió pública espanyola. L’assumpte ja no pot ser discutit, qualsevol crítica en aquest sentit serà interpretada com una actitud de col·laboracionisme amb els que van provocar la mort dels dos equatorians.

Quina diferència amb l’estil destraler de l’Acebes, sempre he pensat que en realitat qui va guanyar les eleccions d’aquell trist 11-M va ser el senyor Rubalcaba, no pas l’atemptat, ni la pressió dels mitjans, ni l’autisme del PP, ni el "talante" d’en Zapatero. Va ser un dia abans de les eleccions quan en Rubalcaba es va cruspir el senyor Acebes en aquella roda de premsa on amb un posat greu en pocs minuts va deixar a l’alçada del betum els dirigents del PP -i molt especialment n’Acebes-. Fou en aquell precís instant que molta gent de la que no acostuma anar a votar es va decidir i més d’un es va rumiar canviar el sentit del seu vot. Ja ens poden anar perfumant tan com vulguin els dirigents del PSC, que a mi aquest senyor em fa més por que una pedregada.

  1. Es cert que el Ruba no solament ens roba el cava sino també la veritat, és un tafur de casino, perillos, sempre amb cara de poquer, menteix amb naturalitat professional, no es posa nervios, impertorbable, un Teyllerand de la política amb el cinisme de Fouché.
    Tela!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!