La trappola

…o ficcions que superen la realitat

Estava esperant el semàfor a la Meridiana, a l’alçada de Fabra i Puig, i un parell de policies municipals garlaven al meu costat. Feien una parella ben singular. Un d’ells semblava un veterà del cos, de cabell ben blanc i posat de juvilació anticipada. L’altre, ben jove, semblava que fos el seu primer dia de feina. Amb la gorra descol·locada escoltava amb atenció els consells de la veu de l’experiència.

– De lo que se trata, es de hacer de como si ellos no supieran que lo sabes!

El jove, semblava que s’ho rumiava. Es gratava l’orella, mentre amb l’altre mà es recol·locava la gorra i anava repetint. “-Claro“. I el veterà continuava amb la lliçó.

– Y ellos, lo que tienen que hacer, es hacer como si no supieran que tu lo sabes. Por mucho que lo sepan, tienen que hacer como si no lo supieran.

Tot seguit el semàfor s’ha posat verd, i com seguíem direccions divergents, ja no m’ha estat possible seguir com continuava la conversa i de pas capir quin era el significat del secret. Clar que pot ser millor no saber-ho, qui sap si no deu ser gaire agradable trobar-se un cap d’equí entre els llençols.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!