La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Aquests dies de tripartits, quatripartits, sociovergències, estatuts aprimats i referèndums, resulta molt actual i clarificador llegir el "Llibre de les bèsties", podeu comprovar com en 800 anys no hem pas canviat tant, i resulta molt entretingut deduir a la política actual qui és el Lleó, lo Bou, lo Cavall, na Renard, l’Ós, el Lleopard, l’Onsa, la Serp, l’Aurifany, el Senglar, el Boc, el Moltó, el Gall… Jo com a simple i humil votant amb qui més m’identifico és amb la caparruda rata, pot ser per aquest fragment que em fa veure que el més important és no renunciar a allò què realment som.
-En una terra s’esdevenc que un milà portava una rata, e un ermità pregà Déus que aquella rata caigués en sa falda. Per les oracions del sant hom, Déus féu caser aquella rata en la falda d’aquell ermità, lo qual pregà Déus que en faés una bella donzella. Déus exausí los precs de l’ermità, e féu de la rata una bella donzella. <> dix l’ermità, <> <>. E l’ermità demanà si volia per marit la lluna; e ella dix que la lluna no havia sa claredat per si mateixa, ans l’havia per lo sol. <> Respòs que no, car lo vent menava les nuus llà on se volia. La donzella no volc lo vent per marit, per ço car les muntanyes l’empatxaven a son moviment; ni volc les muntanyes, per ço car les rates les foradaven; ni volc hom per marit, per ço car auceïa les rates. A la fi la donzella pregà l’ermità que pregàs Déus que tornàs rata, enaixí com d’abans s’era, e que li donàs marit un bell rat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El senyor Duran i Lleida paradigma del trellat, altrament dit seny, creu que la millor defensa és un atac. I per tant abans d’ésser arroconats el PSC i CIU per ERC, val més arraconar abans a ERC.
A on ens ha portat hi porta el trellat i el seny de Duran i Lleida i els seus mentors fins ara’. A ésser més arraconats i més arraconats.
Dons el més correcte és elegir ERC o el menys trellats del possibles, quand menys seny millor d’aquest guixa millor, per sortir d’aquest arraconament patit durant tants anys.
Sols a nosaltres s’ens obliga a ésser solidaris, mentres a la resta no te cap obligació i demostra ser insolidari amb les nacionalitats, llengües i cultures de la resta de l’Estat.
Pel destrellat i la manca de seny, és a dir, el que el PSC i CIU entenen que convé per a Espanya. Que serà el veritablement el nostres trellat i seny, i per tant el de tot lo món.