La trappola

Havent sopat em passejo per la Rambla lentament, amb les mans a la
butxaca, un cigarret a la boca, el nas a l’aire. Molta abundància de
senyores del migdia de França, imponents, esculturals, amb una
tendència al matriarcat -per al meu gust- excessiva. Fa l’efecte que
tothom sap parlar francès. Tot trampa, gràcies a Déu! Si no fos trampa,
valdria més fugir camps a través. La Rambla està imponent de llums, de
trànsit, de gent i de diners. Us ofereixen cocaïna a gairebé tots els
establiments. Molts estrangers. Gràcia que fa a uns senyors que reputo
escandinaus que una deposició d’un pardal hagi caigut sobre un barret.
S’ha d’aguantar el ventre.

              Josep Pla 1919

D’això fa ja noranta anys, i semblaria que ho hagués escrit ahir mateix.

I després veus notícies com aquesta: “Escorcollen la seu del districte de l’Eixample per la trama corruptiva de prostíbuls“, i en aquest cas ningú demana responsabilitats polítiques, ni cap dimisió. Certament, n’hi ha uns que són els “putos” amos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!