La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Casualment aquests dies ha coincidit que estava llegint el llibre de Francesc Viadel "No mos fareu catalans" amb l’aparició del nou partit, "Ciutadans de Catalunya". Així quan estava rescatant del meu subconscient l’histriònic Vicente González Lizondo i les seves espectaculars bufonades a l’Ajuntament i Parlament Valencià, una noia m’ha plantat una octavilla dels taxidermistes als morros, juraria que era la mateixa mossa que de vegades intimidava la gent a comprar un diari amb la falç i el martell cridant -Contra Arzallus y el plan Ibarretxe! Nacionalismo cáncer de España! Després d’un intercanvi de mirades poc amistoses he doblegat el paper i he pensat que no podia haver trobat millor punt de llibre per la història inacabada del blaverisme. Més tard tot s’ha barrejat, combinant els articles del partit naixent als diaris i als blocs amb l’epopeia blavera, he acabat convençut que tot plegat era el mateix, o almenys parit per la mateixa mare, amb totes les diferències que vulgueu i tota la finezza de Francesc de Carreras i Arcadi Espada, però en el fons el discurs és clavat, l’atac delirant i joglaresc a tot allò que pugui contenir certa simbologia catalana, "catalanista" que en dirien els uns i els altres. Pot ser l’única diferència significativa que he pogut trobar és que em diguin que uns provenen de l’extrema dreta i els altres de la "gauche divine", però estranya esquerra és aquella que és convidada freqüentment a les tertúlies de la COPE, i en els seus "manifiestos" es declaren com un sindicat groc en contra de "una sociedad libre de las ideologías románticas y del colectivismo reaccionario". No és especular gaire que tot això acabarà engolit per la "droite divine" i el PP ho sabrà aprofitar molt bé, cedirà l’espai de "regionalismo bien entendido" al nou partit -com va fer amb UV-, i podrà presentar-se com un partit moderat tot i que no mourà ni un sol mil.límetre la seva estratègia final. Així el nou partit no farà res més que aglutinar el vot ultradretà i de certa part de la població que allunyada del sentiment català no votava mai a les eleccions autonòmiques, tot plegat cost electoral zero pel PSC i el PP, i en canvi un desgast molt alt per la llengua catalana amb el renovat bombardeig mediàtic.
Del llibre de Francesc Viadel em quedo amb la idea de què tot i que el blaverisme és una ideologia d’origen local i particular, és un fenomen fàcilment exportable i de fet d’àmbit europeu -Occitània i Euskadi pateixen particularismes semblants-, Viadel ens parla de blaverisme balear i aragonès i em pregunto si de manera semblant hi mancaria un capítol dedicat a l’anticatalanisme al Principat, ja veurem que dirà en Sentandreu del nou partit i si ficarà el nas com ha fet a les illes i a la Franja. A la Catalunya Nord també hi podríem afegir el deliri de la Septimània, i així poc a poc tindrem en moviment, de Fraga a Maó, de Salses a Guardamar, uns "Països anticatalans". Segur que mitja Espanya hi està d’acord.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
pel principat, a l’anomenada ‘Plataforma Constitucional y
Autonomista’ hi havia el GAV de Sentandreu, la FACAO (de la Franja), els ‘blaveros’ mallorquins (gonelles) i la inefable Convivencia Cívica Catalana, de Vidal Cuadras i F. Caja…