De pedra m’he quedat quan he llegit, L’Hidroavió de la Xesca s’envola lluny, i cara Ics. Amb la mort dels escriptors sempre he tingut un sensació ben estranya, al marge de la sensació de pèrdua, el traspàs em fa recordar tot el que he deixat de llegir per manca de temps. I llavors sembla que
Ja hi tornem a ser amb el tema de les “chapas”. Ahir i avui han estat tot el sant dia donant la tabarra per TV3. El fet és que aquests anuncis fan molt d’anti-PP i van bé per mirar de millorar les enquestes. Clar que això dependrà del que diguin a Madrid, com sempre. I
Ja ho diuen que s’agafa abans a un mentider que a un coix…
No s’entenen gaire les crítiques cap a en Carretero quan se l’acusa de dividir l’independentisme, quan aquest ja fa molt de temps que es troba desestructurat i fragmentat. Cal no confondre causa amb l’efecte. El fet que l’independentisme estigui dividit no té res a veure amb l’ex-conseller. Els problemes ja venen de lluny, i gairebé
Us deixo una bona iniciativa del recent constituït Col·lectiu Emma. El prestigiós diari Financial Times va publicar el passat 15 d’abril l’article Spain’s ‘coffee for all’ can be a bitter brew, on presenta una visió esbiaxada de Catalunya. Seguint la iniciativa que es va iniciar amb la resposta a l’article How much is enough de
Fa uns dies, de compres per uns coneguts magatzems, ensopego amb unes estanteries d’uns formatges que semblen anglesos. La presentació m’agrada i em semblen molt econòmics, però acabo pensant que amb els formatges que tenim aquí, no seria gaire bona idea invertir en alimentació saxona -que diuen que tenen una cuina tan dolenta-. Tot i
Diu en Guardans que Catalunya corre el risc de tenir un totalitarisme nacionalista (català, no pas espanyol). En declaracions a COMRàdio, Guardans va insistir que hi ha persones que creuen que les seves idees són millors i pensen que les poden imposar “i fins i tot excloure del país els qui no tinguin la mateixa
Vaja, en qualsevol país normal, d’aquest discurs en diríem que és el de la ultra-dreta. Al nostre país, però, es veu que se n’ha de dir socialisme, o progressisme: CASTILLOS Y BANDERAS Leo con estupor como algunos columnistas del tres al cuarto se rasgan las vestiduras al comprobar –escandalizados- que la bandera española ondeará en
Ahir surto pel matí per fer unes compres al “súper”. Em trobo el carrer ocupat per una dotzena de guàrdies urbans que rodegen un ciutadà xinès. L’oriental regenta una granja de les de prendre pel matí el cafè amb llet amb croissant, o flauta de pernil. S’escridassen efusivament. El fet impressiona perquè mai he vist
Era una pàtria de llogaters, de fugitius de cap de setmana. Els lloguers econòmics permetien de pagar-se una segona residència, i allà és on s’abocaven totes les il·lusions i calerons. Les vesprades de divendres, ordenadament, s’aparcaven els vehicles sobre l’acera i els veïns anàven desfilant. Es saludaven a peu d’ascensor, carregant amunt i avall bosses
L’inefable Joan Ferran segueix acostant-se a l’ultranacionalisme d’UPyD i C’s. Aquest senyor és indigne de ser diputat del nostre Parlament. Menteix, manipula, i insulta. La nostra classe política no es mereix un personatge amb un perfil tan infantil. Senzillament, no hi està capacitat. Joan Ferran: “Carme Laura discrimina por la lengua“. El senyor Joan Ferran
Val la pena llegir l’article que el diari “El País” va dedicar a la nova flamant presidenta del Parlament Basc, “Yo nunca utilizaría el preservativo“. No entenc quina mena d’importància el fet de si aquesta senyora utilitza, o no, el preservatiu -en tot cas em sembla que li haurien de preguntar al seu marit-. Més
Havent sopat em passejo per la Rambla lentament, amb les mans a la butxaca, un cigarret a la boca, el nas a l’aire. Molta abundància de senyores del migdia de França, imponents, esculturals, amb una tendència al matriarcat -per al meu gust- excessiva. Fa l’efecte que tothom sap parlar francès. Tot trampa, gràcies a Déu!
Carta a la Bústia de l’Avui d’avui: La curiositat de Javier Sierra En el número 80 del suplement Plaers d’AVUI hi trobem un article sobre els grans enigmes de la història. L’investigador Javier Sierra declarava que “no ens hem de creure la història a priori, l’hem de qüestionar i cercar en els petits detalls les
Sorprèn el canvi de tàctica. Fins ara el govern espanyol, amb el tema de l’autodeterminació, sempre havia escollit el camí del cinisme. Com aquell eurodiputat socialista, ja fa anys, que fa un llibre dedicat a Bòsnia i a la defensa del dret a l’autodeterminació, i quan li pregunten pel País Basc i Catalunya, els respon