No acabo d’entendre massa tot aquest escarafall pel tema del Palau de la Música i la corruptela de Fèlix Millet. Més aviat el que no entenc és tot aquest xou mediàtic, especialment entre tertulians i periodistes afectes al règim, que tot sigui dit, no s’han pogut resistir de culpar tota la burgesia catalana -jo diria
Ara fa poc més d’un any, el 6 de juliol del 2008, es va votar la moció de censura a Laporta. Moció que fou superada per l’actual President, però amb la derrota moral de tenir més de la meitat del socis en contra. Aquell mateix vespre TV3 va fer un programa especial, on dos convidats
Ara que ja estem ben engrescats amb els referèndums, sembla que ja s’han oblidat altres temes que no deixen de ser prou importants, com és tema del FROB. Està molt bé anar caminant cap a l’autodeterminació, però si deixem que l’estat central segueixi planificant la nostra vida econòmica, tot pot acabar en una cortina de
Contra la consulta sobre la independència de Catalunya d’Arenys de Munt, hi ha un argument on coincideixen La Falange, C’s, el PP, i fins i tot la Vice-Presidenta espanyola Maria Teresa Fernández de la Vega, i bona part del PSOE i el PSC. Aquest argument, o dogma estatista, consisteix en dir que la consulta era
Frederic el Gran, conversant amb el seu ministre de la guerra, preguntà quin país europeu li semblava més difícil d’arruïnar. Al veure que el ministre dubtava, respongué ell mateix: “-Aquest país és Espanya, donat que el govern espanyol fa molts anys que s’esforça en arruïnar-lo, i encara no ho ha aconseguit”. Karl Marx
Al Quijote, capítol XXXV de la Novel·la del Curiós Impertinent, doña Leonela ens dóna un didàctic abecedari amorós. Diu així:Agradecido, Bueno, Caballero, Davidoso, Enamorado, Firme, Gallardo, Honrado, Ilustre, Leal, Mozo, Noble, Onesto, Principal, Quantioso, Rico, y las eses que dicen; y luego, Tácito, Verdadero. La X no le cuadra, porque es letra áspera; la Y
L’Osama, un copte de mitjana edat que ens fa de guia per Egipte, ens fa cinc cèntims de la situació social dels coptes. Diu que en general gaudeixen de major prosperitat degut a què ells han de treballar per si mateixos al marge de l’estat. Raona que els egipcis musulmans sempre viuen a l’empara de
I que dolç és tornar a casa,on tot continua igual,endreçat dins la penombra,per poder oblidar el desertque s’eixampla i engoleixdesdenyós tot el que troba. Miquel Bauçà
Un acudit com a símptoma: Diu en Vidal-Quadras -el del Polònia- quan l’indiquen que miri cap a l’esquerra: -Em cago en el parc natural d”Aigüestortes! I quan li diuen que miri cap al centre dreta: -Em cago en Pompeu Fabra i en Víctor Català! El gag fa molta gràcia, i en Toni Soler aplaudeix entusiasmat.
Això no és política, en tot cas és manipulació, o autoritarisme. Ara resulta que la candidata del PSC Maria Badia, votarà a l’Alejo Vidal Quadras com a vicepresident de l’Eurocambra. Si això fos un país democràtic es demanaria la dimissió de l’eurodiputada. Però com sempre, aquí no ha passat res, i tan amics. Localitzat via
Doncs ja m’ho explicaran els entesos, però això que llegeixo a Vilaweb, em sembla més aviat una altra LOAPA encoberta. La proposta espanyola del nou sistema financer El 75% de la recaptació de cada comunitat autònoma anirà a parar a un sac comú, on hi ha també una aportació de l’estat espanyol equivalent al 5%
Article de l’Alfons López Tena a l’Avui d’avui. Catalunya sense caixes El 9 de novembre de 2008 publicava en aquest diari: “La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d’estalvis
Les Wriggles en concert. Genials! Satiritzant el París glamurós, fava, i turístic. Suivez le guide… Coco Chanel Le moulin Rouge La Tour Eiffel La Loco, à côté du Moulin Rouge et puis… Le Luxembourg Le Père Lachaise Oh, c’est Beaubourg ! Et la soupe populaire en face du Père Lachaise… Cette odeur de pisse que
Fotografia en portada al diari El País d’avui. Es veu el torero José Tomás voltejat pel tercer brau de la tarda, i amb el títol següent: “BARCELONA ENLOQUECE CON JOSÉ TOMÁS“. Potser sí que la colla de taurins desplaçats a la Monumental van vibrar molt, però el que és Barcelona? La veritat és que com
En aquesta ciutat això de la literatura funciona manu militari. Per Sant Jordi es fan les maniobres, i la resta de l’any es posen en pràctica els exercicis apresos. Funciona amb una perfecció que m’aclapara. Un bon dia al metro hi pares atenció, i veus que tothom es passeja amb el corresponent llibre sota el