Caldria recordar als nostres polítics que el ministre Solbes encara té pendent la publicació de les balances fiscals. No s’entén que s’hagi pactat un model de finançament sense reclamar quina és la realitat fiscal de l’Estat. Anirem a un referèndum sense tindre una informació tan fonamental? No entenc com CIU, ICV, i fins i tot
Malgrat el que ens vulguin fer creure els aprenents d’Urdaci, la manifestació va ser un èxit, si només hi van haver 125.000 persones -com és raonable de pensar fent 4 càlculs i tenint en compte que la distància recorreguda era de 2.500 metres-, és just pensar que estem parlant d’una manifestació històrica semblant a les
Tot recordant aquells vespres de Bob Dylan, Xoriguer-Tonics, i Alda Merini. I els teus ulls, tan negres, i sempre tan tristos. L’AMORE È un petalo la tua memoria che si adagia sul cuore e lo sconvolge Addio, come ogni sera, oltre le fratture c’è un cadavere eretto di discorso, sembra frammento di un’eutanasia, ma tu
És indigne la utilització partidista que fa el PSC dels papers de Salamanca. Portada El Periódico.
Article de Joan-Lluís Lluís a El Punt (Perpinyà): La premsa francesa no parla gairebé gens de Catalunya, tot i que des del 2003 diversos esdeveniments polítics (el govern tripartit, l’intent de linxament polític de Josep-Lluís Carod-Rovira, l’eventual nou Estatut) hagin obligat algunes redaccions a recordar-se de l’existència d’aquesta «région d’Espagne». Aquesta setmana però una revista
En la retallada de l’Estatut el PSOE s’ha oblidat o ens ha regalat dos temes molt importants, el deure de conèixer el català i immigració. No tinc cap mena de dubte que el PSOE sencer creu que la obligatorietat del català és inconstitucional, entre d’altres raons, perquè el 26 de juny de 1986 ja va
DIGUEM NO Ara que som juntsdiré el que tu i jo sabemi que sovint oblidem: Hem vist la porser llei per a tots.Hem vist la sang–que sols fa sang–ser llei del món. No,jo dic no,diguem no.Nosaltres no som d’eixe món. Hem vist la famser padels treballadors. Hem vist tancatsa la presóhomes plens de raó. No,jo
Pensant en els propers mesos hi ha dues imatges que em semblen demolidores si no hi ha un canvi de rumb. Una és veure CIU votant totes i cadascuna de les esmenes que presenti el PSOE en el debat de l’Estatut, serà impactant per l’electorat nacionalista. Una altra serà el referèndum, veient les enquestes del
Caldria admetre la gran habilitat que ha mostrat Zapatero en la negociació de l’Estatut, si en Mas demanava a crits una foto per pactar, el President espanyol ha estat prou destre per adonar-se que CIU pactaria qualsevol Estatut si en sortia com a principal impulsor de l’acord. Així en Zapatero més que una foto els
A l’Avui d’aquest dissabte la notícia de l’últim baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona apareix encertadament a l’apartat de Societat, comparteix espai amb una altra notícia que paradoxalment defineix perfectament la situació de Joan Clos envers els ciutadans de la ciutat: "una balena al Tàmesi", un cetaci es passeja per Londres davant l’expectació dels ciutadans, com
Pasqual Maragall, 15 de desembre del 2003, discurs d’investidura: En cas de dilació indeguda en la tramitació, no presa en consideració, impugnació o inadequació substantiva del resultat final amb la proposta aprovada a Catalunya que representin uns obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se mitjançant el procediment de consulta general
Recomano llegir la biografia que podeu trobar a la Fundació Cidob de Hugo Chávez. Després de llegir-la no entenc com el govern espanyol pot vendre armes a un militarista que va fer dos cops d’Estat abans d’arribar al poder. No puc comprendre aquesta doble moral que porta a destituir el general Mena (com ha de
Jep Gouzy (When Bob meets Eminen or… Bob dylan’s 115 th dream with a nip of Gin(é)). La forma de caminar de l’home era extraodinàriament desatesa, com una titella moguda per fils invisibles. El cap ell semblava dotat de vida pròpia. Tenia uns vestits massa amples que li donaven una aparença extravagant dins aquest districte
La Haine és una pel.lícula molt recomanable si voleu entendre el fenomen de la violència de banlieue, el que sorprèn és que sembla una crònica fidel dels aldarulls d’aquesta tardor, i en canvi el film ja té més de 10 anys. En Saïd, en Vinz i en Hubert representen en aquest cas la "racaille" de
Aquest mes "Le Monde Diplomatique" ve amb un suplement de 4 pàgines dedicades a Catalunya i el procés estatutari, almenys així ho he pogut comprovar a l’edició francesa, a la canadenca segons m’han comentat també hi és. Els articles són escrits majoritàriament per catalans del Principat -excepte un dedicat al Rosselló-, i presenten un punt