La trappola

Es diu que fa segles, quan Ulises viatjava pel Mediterrani cercant la nadiua Ítaca, tota la costa tirrenaica era disseminada de llocs encantats i paranys amagats. El punt més perillós, pels navegants, era l’estret entre Scilla i Cariddi. Però més al nord, entre la costa napolitana i la del Laci, a l’encanteri s’hi afegia la seducció, on hi podien cedir els mariners incauts o inadequadament avisats. L’heroi Ulises excel.lia però en astúcia i cautela, altrament en tenacitat. Així no esdevingué víctima de la bella i temible encantadora Circe – què havia transformat els seus companys en garrins – ni fou captivat per la seducció de les sirenes. Aquestes criatures encantadores conegudes per l’armonia del seu cant, habitaven als illots propers a l’assentament de Positano i el cap on acaba la península sorrentina.

Coneixent la trampa i el perill, decidit però a no fer-se enrere, Ulises ordenà als seus homes de lligar-lo al pal major de la nau per no escoltar les melodioses notes de les sirenes i resistir així al seu reclam.

Així es salvaren. Però per les seductores criatures del mar fou una veritable humiliació! Tres d’elles, Leucosia <>, Ligea <> i Partenope <>, es llevaren la vida voluntàriament. La primera anà a expirar sobre la platja de Posidònia, la segona de les maresmes fou transportada al sud, sobre la riba de Terina a Calabria. I la tercera surà exànime fins a l’interior de la gran badia dominada pel Vesuvi fumejant. Es mantingué durant cert temps a la deriva, fins que el blanc, immaculat cos, embarrancà contra l’illot de Megaride, és a dir al cor de l’actual golf de Nàpols. Morint, i descendint al fons de la badia, així la jove immaculada Partenope cedia el seu bell nom a la ciutat naixent.

(Giuseppe Campolietti)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!