La trappola

La trappola che non acciuffa niente

5 de juny de 2008
1 comentari

Maquinisme

De l’article “Trepitgem les empreses“, de Ramon Tremosa i Balcells, a l’Avui:

LA INDÚSTRIA SEGUIRÀ ESSENT EN EL SEGLE XXI la base i el fonament de la
productivitat d’un país i, per tant, de la seva riquesa; per això cap
país europeu no ha sacrificat ni abandonat els seus sectors
industrials. La indústria avui és diferent que fa deu o vint anys: avui
hi ha poques màquines a les fàbriques, però les que hi ha tenen
capacitat de generar un valor afegit molt alt. La indústria ha anat
especialitzant-se, concentrant-se en les fases de producció que més
valor aporten als productes. Cal renovar el discurs sobre l’activitat
industrial: al voltant de la indústria altament especialitzades es
generen molts serveis avançats a les empreses, intensius en tecnologia
i en capital humà. Els països amb més pes de R+D+I sobre el seu PIB són
els que han sabut renovar la seva indústria, millorant i consolidant la
seva base productiva. Serà una indústria forta i estable, amb presència
estructural, i no un turisme i una construcció conjunturals, el sector
que determinarà el nivell de renda i de riquesa d’un país
.

Un exemple de com el turisme no augmenta el nivell de renda, de l’article “Ens deuen molts diners“, d’Isabel-Clara Simó:

Són càlculs que donava Josep Maria Àlvarez, una font de plena solvència
com a secretari general de la UGT de Catalunya, al diari Público
el 30 de maig d’enguany: un salari mitjà a Catalunya és 23 euros més
baix que un salari mitjà a Extremadura, quantitat que s’amplia a
Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria, Aragó i, sobretot, Madrid.
Àlvarez ens adverteix que el càlcul està fet aplicant al salari de cada
comunitat l’índex regional de preus relatius (és a dir, calculant-ho
segons el cost de la vida) i sumant-hi el Fons de Suficiència europeu.
És a dir: Catalunya fa un esforç fiscal superior al de les altres
comunitats, cosa que ja no té la justificació que els pobres han de cobrar dels rics,
car ara cobren menys que aquells suposats pobres. Restem doncs lluny de
la justícia social -un concepte encomiable- i davant d’un cas
d’apropiació indeguda, que està portant Catalunya a la catàstrofe.

I com hi hem arribat a parar? Un diagnòstic equivocat implica remeis equivocats.

Circulà, durant un cert temps, a Barcelona la notícia que els començaments del maquinisme català havien estat, per als obrers, d’una duresa i una crueltat bestials, fins a l’extrem que cap història del maquinisme no se li podia comparar. Era inútil fer observar que si les coses haguessin anat d’aquesta manera, la indústria catalana seria la primera del món.

    Josep Pla

És la imatgeria marxista del nostre país feta de la mateix pasta que el fanatisme religiós, una història de bons i dolents que ha fet molt de mal. Mentre aquí ens passem el dia parlant de dretes i esquerres, de burgesos i obrers, els emprenedors madrilenys van fent, i nosaltres anem regalant terreny i calés.

  1. Perquè ja ho sabem de fa estona que són ells que ens esclavitzen. Com és que ningú no ens ajuda, des de l’estranger, nosaltres que som com ursulines que practicam la caritat cristiana encara que no anem a missa, i la solidaritat, i el sobre nadalenc a les ONG que fan més bona pinta, les que rehidraten els afectats per una epidèmia de còlera, un terratrèmol…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!