La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Tots hem vist de petits, a l’escola, un impressionant mapa on es veia
l’extensió de l’imperi espanyol ocupant la totalitat de la superfície
del continent sud-americà -amb la salvetat del Brasil-. És real aquesta imatge, o és una simple exageració portada als llibres de text amb una clara intencionalitat política?
Diu Vicenç Pascual Rodríguez a “L’aventura americana del Virrei Amat” que el nombre d’efectius militars al continent sud-americà en temps del Virrei Amat -segona part del segle XVIII-, no deuria superar els 4.000. Fent una mica de càlculs sortiria una mitja de 2.250 Km2 per cada soldat espanyol. Aplicat a una mesura coneguda, seria com si la província de Girona fos vigilada per 2 únics militars. Amb aquestes dades es veu la magnitud real de l’epopeia. Els espanyols deurien controlar els principals ports, les ciutats més importants i les bosses de territori i població que les rodejaven, les gran valls, les mines, i poca cosa més. La majoria era territori hostil, i bona part n’hauríem de dir inexplorat. I així fou fins el segle XIX, quan les colònies americanes s’independitzaren i deixaren de pertànyer a l’imperi espanyol.
El mapa de l’apunt el podeu veure a l’entrada de la Viquipèdia “L’imperi espanyol“, o en castellà “El imperio español“. En canvi a la versió anglesa en podeu veure una versió una mica més ajustada a la realitat. “Spanish empire“.
Respon a Guerau Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Suposo que més o menys haurà passat el mateix amb tots els processos colonitzadors, mantenir tropes a tot arreu és molt difícil si no és que colonitzes molt bé el territori i o bé els nadius se t’incorporen o bé ho replobes tot…
Tot i així, sempre queda millor admetre com eren les coses realment (que no per això els hi treu valor, la quantitat de territori era enorme)… ara bé, diria que Portugal encara surt pitjor parada !! 😉
PS: Quan veus que en poc anys van perdre molt territori, ja pots deduir que moltes tropes no tenien, no…
Ja passa això. Els espanyols han tingut sempre la mentalitat del “hidalgo” que passeja a cavall pel terreny i pensa: Tot això és meu. I això li fa sentir bé. Com més gran sigui el mapa, millor. I les riqueses que n’extreguis per a ornaments i escorials.
En canvi els anglesos tenien una mentalitat diferent. El colonialisme era per a treure-hi un rendiment. Tant se val la mida si el resultat és bo. Mira Hong Kong per exemple….
Els anglasaxons, gent una mica més racional que els castellans, si que tenen clar qui va ser l’origen i l’impulsor de l’imperi espanyol, que no podia ser altre estat que la Corona de Catalunya i Aragó que ja tenia un imperi al mediterrani i simplement el va estendre a Amèrica i al món. La resta, la història castellana pura fantasia…