Després de sopar, massa fatigats per sortir encara, anàrem a la cambra de Mistral. És una modesta habitació de pagès, amb dos grans llits. Les parets no tenen paper; les vigues del sostre visibles… Fa quatre anys, quan l’"Académie" donà a l’autor de "Mireia" la xifra de tres-mil francs, Madame Mistral tingué una idea.
-"I si fem enguixar i tapissar la teva cambra?" digué al seu fill.
-"No, no! respongué Mistral… Això és l’or dels poetes, no hi toquem res".
I la cambra la deixaren tota nua; així que mentre l’or dels poetes ha durat, tothom qui ha trucat la porta de Mistral l’ha trobada sempre oberta, i un plat a taula…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
anche queste parole sono preziose come l’oro