La trappola

La trappola che non acciuffa niente

21 d'abril de 2007
6 comentaris

Lo Cartanyà i les classes socials

En el capítol d’aquest dijous de la sèrie de TV3 "Lo Cartanyà" el guió ens transportava a la Catalunya del segle XIX, els personatges es transmutaven als que serien els seus avantpassats unes generacions enrera, mostrant-nos com deurien les relacions socials d’aquella època i com es va perfilant el caràcter futur del que seran els personatges al segle XXI. Un capítol realment interessant i divertit. El sorprenent però és el tractament que fa la sèrie televisiva sobre la lluita obrera al segle XIX, una visió anacrònica i trobo que ben plenament coincident amb la ideologia del partit dominant -amb la ideologia del segle XXI, em refereixo-. M’imagino que hi haurà qui pensarà que això és filar massa prim i es tracta només d’una sèrie d’humor, quan aquest és precisament el problema, "es tracta només d’una sèrie d’humor".

En el capítol l’Anselmo ens apareix com tot un senyor burgès de l’època, amb un gran bigoti enllaçat amb patilles prominents, malcarat, masclista i tirà. En motiu del seu casament amb el personatge afrancesat de la Tilda decideix baixar el sou dels obrers a la meitat per poder finançar-se unes noces pròpies d’home ric.

Lo Garretó ens fa el paper d’un immigrant murcià que treballa a la fàbrica de l’Anselmo, revolucionari i inquiet sembla disposat a boicotejar les intencions de l’Anselmo i predica en comitè crides a la vaga. El sorprenent del personatge és que sermoneja en "castellà". A veure, un moment, fiquem-nos en el context de l’època, un immigrant murcià a mitjans del segle XIX el més probable seria que ja fos catalanoparlant, en cas que no ho fos, aquest s’hauria vist obligat a aprendre a parlar-lo i més si tenia la intenció de predicar entre els obrers catalans, parlant en castellà probablement bona part dels obrers no l’haurien entès. En tot cas els guionistes s’han curat en salut i en lloc d’escollir un immigrant de Castelló, Alacant o Menorca han preferit escollir-lo Murcià, la imatge de veure un obrer parlant valencià o salant no l’hauria pogut suportar bona part de la progressia d’aquest país, encaterinats com estan amb els 600.000 fills de Can Zam.

Qui ho diu que no existeix l’obrerisme català? en aquest cas ens el fan representar pel personatge més galdós de la sèrie, el Bardagí, curtet i llepaculs representa l’obrer submís disposat a fer el que calgui per acontentar l’amo. Hi ha una imatge molt descriptiva on es veu Lo Garretó fent crides a la revolució mentre el Bardagí entre adulacions li retira la cadira a l’Anselmo per a què pugui seure. Imatge que si ens traslladem al segle XIX tindria ben poc sentit, en tot cas seria l’immigrant murcià acabat d’arribar feia quatre dies el preocupat a no perdre una feina que li proporcionava ingressos 10 vegades superiors al que li oferien a la seva terra. Més aviat hauríem d’imaginar una situació on fos en Bardagí qui fes crides a la vaga i adoctrinés lo Garretó en la teoria revolucionaria. Compareu la situació amb la immigració actual i entendreu que no podia ser d’altra manera.

(segueix)

La tensió és creixent, la convivència entre els obrers i el burgès és insostenible, finalment acaba succeint allò que és inevitable, es produeix una explosió a la fàbrica i comença la ràtzia per trobar el culpable, la Guàrdia Civil deté lo Garretó amb una prova incriminatòria determinant, un llibre de Karl Marx. Arribats a aquest punt si que ja pixem totalment fora de test, estem a mitjans del segle XIX, en temps de la primera internacional, Marx i Bakunin es distancien però a Catalunya el moviment obrer dominant serà l’anarquisme fins a ben entrada la Guerra Civil Espanyola, si fóssim una mica coherents històricament, el llibre que hauria haver portat lo Garretó hauria de ser un "Bakunin", un "Proudhon" o fins i tot si m’apureu un "Saint Simon". Tanmateix si seguim per aquest camí sembla que algun dia ens acabarem empassant que els obrers al segle XIX ja estaven afiliats al PSC.

Això no treu que "Lo Cartanyà" sigui una de les meves sèries favorites, a més d’un dels pocs moments televisius on podem gaudir del català occidental, però resulta preocupant el poc interès que mostra la nostra televisió pública per què tinguem una visió correcta de la història del país, i més quan es tracta de programes amb un nivell d’audiència molt alt, i especialment entre públic jove.

Per evitar el procés d’adoctrinament "Jordi Solé-Tura" recomano molt especialment llegir "Josep Termes Ardèvol" i "Antoni Rovira i Virgili".

Relacionat amb el tema, dos apunts interessants:

El vot identitari va per classes (i els progres cosmopolites estan forrats!) (Marcús).

Classe obrera. (Temps d’incertesa).

  1. En efecte, com diu el croatcatalà, una entrada magistral.
    En vaig veure un tros, de la sèrie, i certament tens tota la raó. És, com bé dius, la popularització de la tesi "Solé-Tura" (quant de mal que va fer, aquest home), i com aquesta absurda creença que l’obrerisme a catalunya va ser cosa d’immigrants ha quallat en l’imaginari català actual.
    I encara més, atenció al fet que el burgès dolentot era el personatge que, habitualment és el catalanista del poble. Curiós, molt curiós…
    Salut i, de nou, felicitats per la reflexió, encertadíssima!

  2. Com se les gasten els de l’opinió lliure, plural i independent! No vaig veure el capítol aquest, en tota la setmana que ni he vist la tele i ni tan sols he entrat al meu blog. He anat molt atrafegat.

    Fa un temps a una sèrie que no seguia gaire i que no recordo com es deia (però si que se que la feien en Bosch i la Vilarrasau i que anava d’una família nombrosa) va haver una escena que va portar certa polèmica quan en un moment donat els personatges celebraven que havien guanyat els socialistes a les eleccions al Parlament que van portar la presidència a Maragall. Ho celebraven com si hagués acabat la disctadura o quelcom així i a més es van sorprendre molt que un dels protagonistes estigués trist, i la sorpresa va passar a l’astorament quan van descobrir que la causa de la tristesa era que havia votat Convergència, com si haguessin descobert que era pederasta o algun pecat pitjor….Deu n’hi do! (Nota: No he votat mai convergència…de moment)

    Per cert, gràcies per la referència al meu bloc 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!