La trappola

Una de les coses més m’indignen és veure un polític en campanya prometent pisos de protecció oficial, com si fos una mena de mag es comença a treure del barret 10.000 o 20.000, o què dic jo ara, "300.000" pisos de protecció oficial! Ho proclama amb tanta vehemència que realment sembla que els vagi a construir ell solet amb les seves mans, maó a maó, i com si els calés per finançar-ho haguessin de sortir per art de màgia del no-res. Home, si és així pot ser sí que valdrà la pena votar-lo. Però després ho raones i arriben unes bones dosis de realisme, per a un ciutadà tipus estàndard com jo, un pis de protecció oficial és més inaccessible que una torre a La Bonanova.

Així el polític afirma convençut que la solució del problema de l’habitatge passa per invertir més en vivendes de protecció oficial, per demostrar-ho et remeten a unes estadístiques sobre l’habitatge protegit a Dinamarca i es queden tan amples -Llàstima que no faci també la comparativa sobre els nivells d’economia submergida, sobre els nivells de renda o sobre la inversió en beques d’estudis i en R+D-.

I després vindrà la rifa. Tants anys d’estudi, tants esforços per millorar les tantes llengües estrangeres que parles, tant pencar per aconseguir que et renovin aquell contracte escombraria amb aquella multinacional tan important que necessiten enginyers pentalingües per fer de simples tele-operadors. I tot plegat per a escoltar com qualsevol llondro, que el seu pare l’ha assegurat a l’empresa com si cobrés el sou mínim, li ha tocat un pis de protecció oficial i aquest estiu t’enviarà una postal des de les Maldives.

En fi, i per acabar-ho d’arreglar ens comencen a adoctrinar que l’impost de successions caldria eliminar-lo, per poc modern, i ara ens tornen a remetre com a exemple cap al nord, als països saxons. Ben mirat té tota la lògica del món, si tenim consellers que es qüestionen el dret a la propietat, sembla ben lògic pensar que paral.lelament hauria de desaparèixer l’impost de successions. Una pensada ben progressista.

Alguns articles relacionats interessants:

Rifen pisos a Barcelona (Salvador Cot)
Societat catalana 2007, societat fracassada i trencada (Marc Belzunces)
No calia tant (Registres particulars)
Propietat Privada i la resta…collonades (Sí ministre)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!