La trappola

Al bloc “Els altres andalusos” podeu llegir una interessant “Carta oberta a Hèctor López Bofill“, m’imagino com a resposta a l’article de l’Avui “Premiar el gueto“.

En aquest país seguim tenint un error d’interpretació sobre la immigració dels anys 60, tal com afirma Bauman, parlar d’identitat implica parlar en plural. El franquisme i la Espanya Constitucional ens han fet confondre molt astutament la cultura d’aquesta part de la immigració amb la castellana, quan en realitat només una certa part d’aquesta immigració la podríem identificar com d’origen castellà. Per molt que el castellà fos la llengua principal -però no única- de la immigració dels anys 60, també és cert que en general es provenia d’una cultura ben diferent a la pròpiament castellana i amb unes variants dialectals sobre l’idioma ben marcades, que tot sigui dit, mai ningú ha respectat. L’error d’aquells partits que volen seguir amb el discurs del Lerrouxisme està en no veure que per als propis immigrants i els seus descendents, acceptar la cultura castellana (espanyola segons ells) pot resultar tan distant com acceptar la cultura pròpiament catalana. Per molt que hi inverteixen, cada dia trobarem un nou López o un Martínez disposat a parlar en català els seus fills. Els nous experiments contraris a la presència del català a l’escola o a la vida pública no faran res més que fomentar una divisió de la nostra societat que no fa cap bé a ningú, i tampoc els donarà de cap manera l’hegemonia idiomàtica absoluta, bàsicament ens podran fer la punyeta com vulguin, però això no provocarà de cap manera que deixem de parlar la nostra llengua -com a mínim- amb els nostres.

El mateix valdrà amb el temps per la nova immigració, malgrat que ara mateix els problemes de relació poden esdevenir una mica complicats i et trobes mostres de rebuig que pensaves ja arraconades en el temps, o molt minoritàries. Resulta molt estrany comprovar com els veïns que més mostres d’espanyolitat -o anticatalanisme- et donen, són precisament els últims en arribar i que saps que si parlen castellà és per la dura repressió que van rebre els seus avant-passats. Si algú es pregunta com és possible aquest miracle del nacionalisme espanyol és ben senzill de justificar, fixeu-vos a primera hora del matí qui és principalment qui llegeix els diaris gratuïts. Si en el passat Franco va fer servir el folklore andalús i castellà, el PSC les cases regionals, el nou lerrouxisme s’expandeix gràcies al futbol, la F1, i amb la novetat dels diaris gratuïts -llegir per exemple l’article “20 minutos d’anticatalanisme visceral” al bloc “El Badiu dels Micacos“-. Però això serà només durant un cert temps, un dia o altre la majoria d’ells descobriran que ningú et regala res de franc i veuran per ells mateixos que als que els molesta que els seus fills aprenguin català a l’escola, són els mateixos als que els molesta el color de pell dels companys de l’escola.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!