La trappola

La trappola che non acciuffa niente

31 de gener de 2007
4 comentaris

La secta dels assassins


Amin Maalouf
els descriu així:

Els adeptes són classificats segons el seu nivell d’instrucció, de fiabilitat i de coratge, des dels novicis fins al gran mestre. Segueixen cursos intensius d’adoctrinament i, alhora, s’entrenen físicament. L’arma preferida per Hassan per espantar els seus enemics és el crim. Els membres de la secta són enviats individualment o, més rarament, en petits grups de dos o tres, amb la missió de matar una personalitat escollida. Es disfressen generalment de comerciants o d’ascetes, circulen per la ciutat on s’ha de perpetrar el crim, es familiaritzen amb els llocs i els costums de la seva víctima, i després, quan el seu pla és a punt, ataquen. Però, si bé els preparatius es desenvolupen en el més gran secret, l’execució s’ha de fer necessàriament en públic, davant la multitud més nombrosa possible. Per això, el lloc és la mesquita i el dia preferit, el divendres, generalment a migdia. Per Hassan, la mort no és només un simple mitjà de desfer-se d’un adversari, sinó, abans que res, és una doble lliçó que cal fer en públic: la del càstig de la persona executada i la del sacrifici heroic de l’adepte executor, anomenat "fedai", és a dir, comando suïcida, perquè gairebé sempre és abatut allà mateix.

El text està extret del llibre "Les croades vistes pels àrabs". El que més sorprèn de la novel·la de l’escriptor libanès són els paral·lelismes que fàcilment podem trobar entre l’època de les creuades i l’actual orient pròxim. La jihad contra els infidels cristians, la lluita de poder pel control de la sagrada Jerusalem, els xiïtes contra els sunnites, els xiïtes aliats amb els cristians contra els sunnites, els sunnites aliats amb els cristians contra els xiïtes, els turcs, els rum -és a dir, el passat grec-, els kurds, armenis, els contra-poders persa i egipci, i enmig d’aquest desgavell, els jueus. De tot això ja en farà més de mil anys i res no ha canviat, els déus i els exèrcits són els mateixos, les aliances variables segons interessos particulars, ara serà la jihad contra el cristià, ara serà el veí traïdor que és pitjor que un infidel. Com diu el proverbi:

Jo contra el meu germà
el meu germà i jo contra el meu cosí
el meu cosí, els meu germà i jo
contra el desconegut.

La secta dels assassins era un grup d’inspiració xiïta creada l’any 1090 per Hassan as-Sabbah -nascut cap al 1048 a la ciutat de Ravy, prop del que avui en dia seria la ciutat de Teheran-. Gràcies a l’assassinat, el terror, i d’una mitificació on s’hi afegia també la màgia, aconseguien atemorir governants i la secta es convertia en un veritable grup de pressió sobre els califats i regnes d’aquella època, pactant i aliant-se inclús amb els croats cristians quan la conjuntura ho afavoria.

Després de llegir el relat d’Amin Maalouf aquests dies que parlem de què rebroten enfrontaments entre xiïtes i sunnites al Líban, o de les notícies que parlen de la força del grups terroristes xiïtes a l’Iraq, pensar que l’arrel del problema és un enfrontament religiós o el control del petroli seria una simplificació excessiva del problema. Durant els darrers mil anys el petroli no podia ser la clau de l’enfrontament, i la religió no ha estat mai un problema quan les polítiques d’aliances requerien lluitar al costat del croat. Hi ha oberta una ferida més profunda difícil de capir per un occidental.

  1. Aquest llibre que comentes i que per a mi, es comnplemmenta molt be llegint el de John G. Robimson "Mazmorra Hogera y Espada", ens fa adonar d’allò tan sabut, que la història es repeteix, amb altres protagonistes i altres circumstàncies, i que en el fons el progres ha canviat l’embolcall i poc l’essència de les relacions humanes.

  2. Aquest llibre que comentes i que per a mi, es comnplemmenta molt be llegint el de John G. Robimson "Mazmorra Hogera y Espada", ens fa adonar d’allò tan sabut, que la història es repeteix, amb altres protagonistes i altres circumstàncies, i que en el fons el progres ha canviat l’embolcall i poc l’essència de les relacions humanes.

  3. Jo havia sentit a dir que el mot "assassí" prové del consum que feien del haixix. I no perque aquesta droga els tornés violents sinó per tot el contrari. Als candidats a fedaïjins els hi adormien i llavors en despertar els havien preparat un indret amb tot de luxe i refinament. Els tornaven a adormir amb la droga i en despertar-se els deien que havien vist un tast del Paradís que els esperava.

    És una llegenda és clar, però podria ser veritat.

Respon a josepselva Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!