La trappola

La trappola che non acciuffa niente

31 de juliol de 2006
6 comentaris

La rosa dels vents

A "Lluna de clar", Josep Pla ens destaca la semblança entre la manera d’anomenar els vents en català, en italià, i fins i tot un llengua tan allunyada com pot ser el grec, sembla que més enllà dels estats, les fronteres, les religions, existeix una unitat cultural entre els pobles de la Mediterrània, un llengua franca pròpia de mariners de la que ja parlaré en un altre apunt.

Segons Pla la traducció als tres idiomes seria la següent:

Català –> Italià –> Grec modern

Tramuntana – Tramontana- Tramontana
Gregal – Greco o grecale – Grego

Llevant – Levante – Levanti
Xaloc – Sirocco – Sorocco

Migjorn – Mezzogiorno – Ostria
Garbí o llebeig – Libeccio – Garbí

Ponent – Ponente – Ponenti
Mestral – Maestro o maestrale – Maestro

La nomenclatura dels vents (Josep Pla)

En la nostra llengua els vents tenen noms propis d’un sabor popular deliciós, bellíssims. La nomenclatura popular dels vents, en el Mediterrani -amb les variants fonètiques naturals-, és perfectament viva. En les coses d’aquest mar hi ha, per a la formulació dels sentiments bàsics i per a pregar a Déu, una unitat lingüística anomenada llengua franc, amb la qual es pot viatjar amb molta més eficàcia que amb les nomenades llengües sàvies, mortes, en el sentit que el poble les ignora, literàries, desproveïdes de sabor, estereotipades. De les costes peninsulars en què es parla la nostra llengua, el Migdia de França i la Provença, totes les costes d’Itàlia i la Dalmàcia, totes les illes, les escales de llevant en què deixà la seva marca el lleó de Venècia, en tots els enclavaments que sobre el món musulmà elevà la cristiandat, hi ha una manera de dir les coses importants pràcticament idèntica…

  1. I el que més em crida l’atenció és que els grecs anomenin així al gregal. Segons tinc entés ací li diem així perquè és el que vindria de Grècia si ens posem al centre de la Mediterrània.

  2. Doncs jo no trobi res d’extrany, sobre tot, que català i italià siguin tan semblants. Són llengües cosines germanes i bona part d’Itàlia, la marinera ja, ha estat catalana. I la Grècia.

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!