La trappola

La trappola che non acciuffa niente

19 de juliol de 2009
General
2 comentaris

La llengua catalana és de “dretes”

Un acudit com a símptoma:

Diu en Vidal-Quadras -el del Polònia- quan l’indiquen que miri cap a l’esquerra:

-Em cago en el parc natural d”Aigüestortes!

I quan li diuen que miri cap al centre dreta:

-Em cago en Pompeu Fabra i en Víctor Català!

El gag fa molta gràcia, i en Toni Soler aplaudeix entusiasmat. Sí, molt divertit, però amb el cost que tenen aquests guions del Polònia, no hi ha un sòl guionista prou entenimentat per saber qui eren Pompeu Fabra i Víctor Català? És curiós com un objecte inanimat, però que a tots ens crea un sentiment positiu, “Aigüestortes”, se’l fan d’esquerres, i en canvi fan de dretes dos personatges cabdals de la llengua catalana.

Els guionistes poc deuen saber que en Pompeu Fabra, durant la República i la Guerra Civil, treballava pel govern català, que precísament era d’esquerres i catalanista. Creuà la frontera, com milers de catalans republicans, el 31 de gener de 1.939. Fou conseller de la Generalitat a l’exili i ja no tornà mai més al seu país, morint a Prada de Conflent l’any 1.948. És injust aquest poc respecte dels catalans cap a una de les personalitats més excepcionals que ha donat mai el nostre país. El seu record avui en dia serveix per poc més que fer acudits grollers sobre la llengua catalana.

Similar és el cas de Víctor Català. Si hagués escrit en castellà, segurament avui en dia seria un símbol del progressisme i dels moviments feministes. De centre-dreta? De les idees polítiques de Víctor Català, en podem dir que era catalanista, republicana i federalista. Això en un temps que ser republicà o federalista es podia pagar molt car. De fet el seu pare també pagà amb l’exili les seves idees polítiques.

Doncs aquest és el país que tenim. El dia que s’acabi la transició i els bàrbars abandonin el Pati dels Tarongers, si n’hi haurà de feina a reconstruir tota la destroça que han fet!

  1. A la Catalunya de principis de segle ser repúblicà d’ERC significava no ser espanyolista més que d’esquerres o dretes, era estar a favor del poble català i per una Catalunya plena i lliure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!