La trappola

Fem la revetlla de Sant Joan a casa a la terrassa, després d’endrapar la coca i consumir les corresponents ampolles de cava i la d’orujo ens decidim a sortir, no hi ha gaires idees, algú proposa de fer un "Schultz" -és a dir, omplir una ampolla d’algun beuratge sospitós- i anar a la platja a beure fins que surti el sol. La idea no ens entusiasma gaire als autòctons, però després de pensar-ho una mica ens sembla millor que acabar pagant 30 euros per escoltar el pumba-pumba durant quatre hores. Suc de poma i vodka ja farà el pes. Així que ens acostem a la Vila Olímpica, a l’arribar a la platja em sento sorprès de tanta gent que hi veig, tots amuntegats estirats per la platja com si fos migdia, però què hi fan? Prenen la lluna pot ser? Sembla un esdeveniment gairebé màgic, tantes persones de cultures tan diferents decidint passar de la mateixa manera els primers raigs de sol del solstici d’estiu. Se m’acosta un noi d’aspecte centreamericà, m’abraça i amb somriure etílic m’anuncia "Esto es la fiesta latina de Barcelona!", el crit em fa obrir el ulls, qui havia dit que la llatina és una llengua morta? la platja sencera sembla una estora de sexe a punt d’explotar, les llengües llatines semblen disposades a llepar qualsevol cos nu que es posi per davant, fins la sorra fa ferum d’hormones, tangues, samarretes mullades, mini-faldilles que més aviat semblen mini-cinturons, suor, morrejades carnals, davant nostre una parella es magreja desinhibidament, més enllà dos nois d’aspecte nòrdic es besen apassionadament mentre sota els pantalons es veuen els dits com recorren les natges. La gent jeu a la sorra de qualsevol manera entre ampolles de vidre trencades, restes de petards, vòmits, llaunes, les ampolles de plàstic viatgen de mà en mà, un jove català em xiuxiueja a l’oïda si sé on puc trobar "coca", quan s’allunya veiem com ebri repeteix la mateixa pregunta a qualsevol que es trobi pel seu camí, segons després un altre xicot em pregunta si tinc una mica de "marihuana", al cap de pocs minuts el primer jove em torna a inquirir si tinc "coca", ja no recordava que ja m’ho havia preguntat abans, somriures entre el grup i ja surt la broma de si la vols de "llardons", de "fruita" o de "crema", ho entoma malament i per poc que no acaba a mastegots amb qualsevol que se li posi per davant. Per molts l’alcohol s’acaba i comencen a perseguir els "pakis" a veure si els poden aconseguir una llauna de cervesa, aquests fugen dient que ja s’han acabat les existències, siguin pacients i esperin una mica que estem portant més mercaderia. Darrera nostre sona una mena de música electrònica que anima un grup a ballar salsa per molt que ritme i ball no semblen tenir gaire relació, sento com un noi pàlid li pregunta a una espectacular mulata de vestit blanc -¿Eres dominicana? després de rebre resposta afirmativa insisteix -¿De qué parte de Dominica? mentre li veus a la cara que les parts que realment li interessen són els pits, les natges i el cul, distrets acaben trepitjant un noi magrebí que a l’instant li etziba un fort cop que l’acaba enviant al terra, es produeix una picabaralla i el rostre pàlid acaba fugint cames ajudeu-me quan veu que el magrebí va acompanyat de mitja dotzena. Finalment decidim marxar, ens trobem el metro tancat per un grup de guàrdies de seguretat que ens barren el pas, caminem fins al "tram", un cop allà veiem com un grup d’adolescents centreamericans amb cadenes i creus d’or al pit diuen grolleries a una noia de color, un grup de romanesos els contesten, sembla que el xoc de civilitzacions és imminent, però per sort apareix el tramvia i amb la confusió tot s’oblida. Ningú no paga, una noia que fa el gest de passar el bitllet per la màquina rep la reprovació del sector romanès i el llatinoamericà -en aquest sentit tothom és llatí-, decideix amb un somriure fer com fa la gent normal, és a dir, no pagar. Un noi alemany amb ganes de xerrar em comenta que li ha agradat molt aquesta tradició nostra d’anar a celebrar el Sant Joan a la platja. -"Nostra? Suposo que et deuen agradar també els toros cosmopolites?"- li etzibo, sorprès sembla no entendre res.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!