La trappola

Dues setmanes de viatge per la Campania i la Puglia ens han servit per una bona cura de desintoxicació informativa. Sense televisió, sense internet, sense llegir diaris. Si de tant en tant podia fullejar un diari en algun cafè, allà tota l’atenció informativa estava centrada en les batalletes entre el Berlusconi i el Fini, o els problemes de Massa i Alonso. Així fou fins que un dia, en una terrassa de Nàpols on ens havien convidat a sopar, amb unes vistes nocturnes espectaculars -del Vesubi a la costa Sorrentina-, el Francesco ens va comentar: -Avui al vostre país heu prohibit els toros! Sorpresa i somriures còmplices, i al moment ens vam trobar els comentaris de la resta de comensals. Tots ens felicitaven per la civilitat que havia mostrat el nostre Parlament i mostraven estranyesa que el fet es produís només a Catalunya. Al cap d’un parell de dies ens vam trobar la mateixa situació sopant en un restaurant de Bari. El cambrer encuriosit per saber d’on veníem, ens va recordar el tema, i va córrer a explicar l’anècdota als clients de les taules del costat. Una senyora de dimensions pavaròttiques que s’estava esperant per una taula, va venir a felicitar-me mentre feia tota una dissertació sobre la dignitat dels animals. Vaig deduir que per aquelles terres, la gran majoria de la població estava perfectament d’acord amb la prohibició. Havia oblidat però que estava a Itàlia, i en aquell país, de la mateixa manera que es fa a Espanya, els mitjans de comunicació tenen la mala pensada d’intentar adoctrinar la gent sobre com s’ha de pensar. Així l’endemà, en un restaurant davant del Duomo de Lecce, em trobo fullejant el Corrierre della Sera, amb la sorpresa d’assabentar-me que visc a la regió més “rica” i moderna de l’estat espanyol, la que té més autonomia, i la que ha decidit prohibir els toros per venjança per diferenciar-se de la resta. També m’assabento que als canals de la televisió pública el castellà és doblat (?). Que el 50% de la població a casa seva parla castellà -el 50% restant es veu que no parla-, i en el més pur estil racista es diu que aproximadament la meitat de la població és d’origen “charnego” immigrant. La puntilla final, com no podia ser d’altra manera, ens la clava l’Arcadi Espada: “Dal punto di vista culturale la Catalogna è decadente, ossessionata com’ è dall’ illusione del nazionalismo”. Tot això acompanyat d’una entrevista al filòsof catalanòfob Fernando Savater, que ens diu que amb els animals no hem de tenir cap mena de deure ètic. Més bèstia impossible.

   – Proibita la corrida Nuova sfida a Madrid
   – Ma verso gli animali non abbiamo doveri etici

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!