La trappola

Mai he vist ni escoltat a cap mitja de comunicació català o espanyol una crítica a la Reina Sofía per portar “peineta y mantilla” en certs actes d’interès públic. Per això no he entès com han decidit a TV3 tractar la notícia de l’elecció d’Abdullah Gül com a president de l’estat laic de Turquia. Mostrant unes imatges de la primera dama turca amb mocador al cap han aprofitat per exaltar l’estat laic, confonent la ideologia islamista del nou president amb conceptes propis de la política espanyola, que poc tenen a veure amb la idiosincràsia turca. Tot seguit s’han vist unes imatges de la filla de Gül on es veia com es graduava amb el mocador al cap. No entenc quin interès informatiu pot tenir com es decideix vestir la filla adolescent del nou president turc, lluny d’informar el telenotícies prefereix adoctrinar ni que sigui amb un estil de premsa rosa, si el mocador fos producte d’algun dissenyador occidental conegut, de ben segur que n’haurien destacat l’elegància de la nova primera dama turca. No entenc com no filen tan prim quan ens parlen dels islamistes de Hamàs o els assassins d’Hesbol·lah, en aquest cas els mostren com a herois d’un poble oprimit, llançadors innocents de coets de revetlla d’estiu, com si ells no fossin també opressors del seu propi poble. Prefereixen els islamistes armats a aquells que juren respecte per la democràcia. Tanmateix TV3 ha destacat el caràcter laic de l’estat turc, fundat per “Mustafa Kemal”, àlies “Atatürk“, és a dir, pare de tots els turcs. I sí, és cert que gràcies al Kemalisme les dones turques van deixar de portar mocadors al cap, però al preu del genocidi armeni, de l’extermini i deportació de la població d’origen grec, de la destrucció l’any 1.919 de la ciutat grega d’Esmirna, de la repressió del poble kurd. L’estat laic turc i els seus militars mai han estat precisament un exemple de tolerància, aquesta és la part que obliden informar quan ens parlen de l’islamisme i el laïcisme turc, amb mocador al cap o sense.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!