La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Ja hi tornem a ser amb la conya semestral del “manifiesto” per
una “lengua común”. Els intel·lectuals ens diuen tot saberuts, quatre
professors d’una universitat decadent i un bufó, que es veu que són uns grans experts en sociolíngüística i dret constitucional. S’entén que la premsa madrilenya -encara nostàlgica de la desfeta de Cuba i els últims de Filipines- s’entretingui amb aquesta mena de sainet. Els protagonistes s’airegen una mica pels mitjans de comunicació, ens recorden que encara hi són, i encara hi haurà qui en traurà bons contractes, i qui blindarà la seva posició privilegiada treballant per l’administració. El que ja no és tan normal és que piquin tan fàcilment els mitjans catalans. De vegades no saps si és que també els interessa tot aquest bròquil, o és que no acaben d’entendre ben bé de què va la funció.
Així per exemple al diari Avui -escullo aquest diari, però podria ser qualsevol altre-, ens dóna el titular: “Intel·lectuals de Madrid signen un manifest en defensa del castellà“. Es mereixen aquests actors un titular tan amable? A quanta gent el prestigiós diari català dóna aquest tracte preferencial d’intel·lectual? I no és que sigui erroni, però la definició d’intel·lectual és tan àmplia i arbitrària que hi podríem encabir perfectament, tant en Fernando Savater, com la Carmen de Mairena, com en Ronaldinho. Segons el DIEC2:
intel·lectual
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a l’enteniment. Treball intel·lectual.
2 1 m. i f. [LC] [FS] Persona dedicada a les coses intel·lectuals, al coneixement.
2 2 m. i f. [LC] [FS] Persona
que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i
d’influir críticament en l’opinió mitjançant l’assaig o la presència en
els mitjans de comunicació.
Per què ho fem servir en uns casos i en els altres no? Sembla com si això de signar un manifest en contra del català dongués una mena de prestigi extra.
Per altra banda, la segona part del titular: “en defensa del castellà”. Ja és correcte aquesta proposició? Aquests senyors defensen el castellà? Jo més aviat diria que el que estan aconseguint és ridiculitzar-lo. Amb aquesta mena de documents de caire colonial, victimista, gairebé diria grotescament paranoic. La veritat és que més aviat tremolaria pel futur del castellà si és aquesta la gent que l’ha de defensar.
No val la pena que perdem gaire el temps amb aquesta mena de “bufonades” ridícules. Però, si us plau, pel proper manifest, podríem escriure un titular que no magnifiqui les obscures intencions d’aquests senyors? No seria més correcte escriure: “Personalitats espanyoles signen manifest en contra de les llengües co-oficials“?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo parlo el valencià lo millor que puc, i també vaig llegir diverses obres en català per gust i perquè tinc clar que vivint en un ámbit que es parla el català, com València, és una necesitat parlar esta llengua. També perquè m’agrada. O sigui: no soc ni pot ser un “espanyolista”, entre altres motius, perquè parlo el català lo millor que puc, i, fins i tot, perquè soc foraster. Aleshores, anant al punt: Perquè els nacionalistes catalans tindrian dret a pretendre que el català sigui l’unica llengua oficial als “països catalans”, i ningu no els acusa de feixistes (des de l’ámbit de l’esquerra, vull dir), però si uns nacionalistes espanyolistes signen un manifest per a donar suport al castellà si que ho son? No tenen tant dret a donar suport a l’oficialitat de la seua llengua com els nacionalistes catalanistes a donar suport a la seua?
No penseu que és un recur fàcil acusar de “feixiste”, i que en realitat la realitat pot ser molt més complexa de ho que convé que sigui per a ganyar discussions?
Si n’hi existira una llengua comú, democràtica i lliberal aquesta seria la parla anglesa.