La trappola
La trappola che non acciuffa niente
No he volgut escriure aquest apunt fins a dia d’avui. Primer de tot calia gaudir de la festa i no deixar que aquells que ens la volien espatllar, o se la volien apropiar, ho aconsegueixin. El cert és que aquests dies, relacionat amb el Barça, hi ha hagut moltes detalls que no m’han agradat gens en les celebracions, i encara em preocupa més la manca de crítica quan el fenòmen Barça és aprofitat amb altres fins.
Primer de tot. Es pot admetre la presència del president del govern espanyol a la llotja de l’Olimpico. Ens agradi o no, aquest senyor és el segon màxim representant de -l’encara- nostre estat, i per tant hi tenia tot el dret. El que no és admissible de cap manera és la notorietat que va voler agafar, i l’èmfasi en sortir en qualsevol fotografia. Vaig seguir el partit per Canal+, i haig de dir que durant la primera part vaig veure més vegades el senyor Zapatero que en Messi o l’Iniesta. A cada jugada l’estaven enfocant, i semblava que en qualsevol moment sortiria al camp a rematar de cap i ens faria el gol. Al mateix temps seguíem el partit per un monitor més petit que sintonitzava un canal anglès d’esports, i podíem comprovar reiteradament com aquestes imatges d’en Zapatero eren exclusives pels espectadors espanyols i catalans. Ignoro com es va seguir per Antena 3, però si que m’ha comentat gent que allà no van veure les imatges d’en Berlusconi dormint la mona.
Segon. L’endemà, tots els telenotícies de TV3 insistien en comentar la simpàtica conversa entre Zapatero i Montilla. Sembla que el president espanyol li va dir al seu homòleg català, que amb la Champions a la butxaca ja podrien aparcar el tema de la financiació. I l’astut Montilla va respondre que això faria pujar el PIB i per tant tindríem dret a reclamar més diners. La nota simpàtica, òbviament filtrada pel senyor Zaragoza als mitjans públics, va ser repetida reiteradament per aquells periodistes que diàriament ens deixen anar el sermó del dret a la independència en el espais electorals. En canvi no tenien cap mena de vergonya en anar repetint aquest missatge de propaganda electoral del PSC-PSOE. I no cal dir la frustració que em produeix que un tema tan cabdal com és el repartiment dels impostos que paguem, es pugui discutir frívolament en un camp de futbol, i que aquests senyors tinguin tot el dret a decidir on van a petar els nostres diners, com si fossin Carles III i el Virrei Amat decidint el destí de les seves colònies.
Tercer. Les celebracions a Canaletes. Ja avisava un parell de setmanes abans l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu. Fent una crida als aldarulls, en l’estil més pròpiament fragairibarnià, ja ens advertia que no permetria que les celebracions es fessin a Canaletes. Posteriorment el desplegament policial fou absolutament desmesurat -com vaig poder comprovar pocs minuts després d’acabar el partit-. El resultat el podeu llegir aquí: Barcelona, Ciutat Campal… Quin dia i quina nit de gossos! I l’endemà els mitjans, per justificar-se de la ràtzia, vinga a insistir en la xifra total de desperfectes. Senyors que viviu a Barcelona, en aquesta ciutat tots els caps de setmana, Rambla avall, hi ha aldarulls. Es trenquen papereres, es trenquen semàfors, es pixen al monument a Macià, o es fan fel·lacions a bon preu a tocar de la Plaça Sant Jaume, i tot el que calgui. Però si ho fan un grapat de hooligans de despedida de solter, es veu que està permès, i ningú s’escandalitza. Perquè no ens fan un recompte dels desperfectes d’un cap de setmana de turisme de borratxera? Serà que mentre no portin una estelada tant se’ls en fot? Diuen que va dir l’alcalde Hereu: ‘si ha d’haver desperfectes, millor a la Fontana di Trevi que a Canaletes‘. Em sembla que unes declaracions com aquestes, en un país democràtic, haurien d’exigir les disculpes o bé la dimisió de l’alcalde, per respecte al patrimoni romà, i per respecte als seguidors barcelonistes.
Quart. Catalans al món. L’endemà ens fan a TV3 un reportatge sobre com s’ha viscut la celebració fora de Barcelona. Primer les quatre provícies, Barcelona, Girona, Tarragona, i Lleida -crec que seria més correcte dir-ho en castellà, com aquella cançó dels Obrint Pas: Tres províncias, una región: Valencia, Alicante y Castellón-. Tot seguit ens mostren imatges de Hong-Kong, Buenos Aires, Tetuan i Madrid. De les celebracions a València, Mallorca o Eivissa, ni una paraula. Serà l’acord de reciprocitat? Una bona mostra de com el blaverisme campa lliurement per TV3. Si em vull informar del que passa València, o bé m’haig de creure la propaganda dels mitjans control·lats pel PP, o bé haig de buscar comentaris als blocs. Com aquest de l’amic Blesa al bloc d’en Partal:
hi hauries al·lucinat ! No m’ho podia creure com es va llançar la gent
al carrer. Mentre sopàvem a ‘El Rall’ es sentia tant de soroll al
Lisboa com al ‘ The Lounge’ on no es sentia massa fans anglesos, be al
contrari fou com siestigués ple de blaugranes. Feien un castellet a la
plaça del doctor Collado, on s’ubica el Lisboa. I en ell, la penya del
Barça. Crits de Visca Barça i visca Catalunya. Desacomplexadament. En
anar-nos-en cap a casa la plaça de l’ajuntament estava mig plena i
molta xerinola i germanor. Avui, al matí, molts nanos duien la
samarreta del Barça.
Cinquè. Com pot ser que la retransmissió no es pugués seguir en català per cap canal? Ja fa 34 anys que es va morir el dictador, i encara estem així. Caldria portar el tema a debat a Europa. I que no ens vinguin amb la cantarella de la llei de l’oferta i la demanda, les dades d’audiència de TV3 en les celebracions, demostren ben clarament que si cap canal en llengua catalana no pot comprar els drets, és per una qüestió política. No oblidem que les concessions als canals generalistes són de titularitat pública.
En tot cas, el millor de tot, fou imaginar la cara dels barretinairòfobs en veure en Messi amb una barretina, que cal dir, és un element que ens uneix catalans i argentins. La barretina és present a l’escut nacional argentí:
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Acabo d’arribar a Madrid i encara no sé de primera mà com respira la meva ciutat al respecte de tot plegat, ja us explicaré d’aquí uns dies.