La trappola

La trappola che non acciuffa niente

19 d'agost de 2006
3 comentaris

Günter Grass i els falangistes

Aquests dies de polèmica sobre el pecat d?adolescència d?un Günter Grass nazi, la coincidència ha volgut que algú em mostrés dades sobre un suposat passat falangista del senyor Y, les proves gairebé concloents han acabat derruint el mite d?immaculat catalanisme que amb els anys de coneixença m?havia anat forjant. Eren altres temps, em diuen, en aquella època si eres de família humil i volies prosperar no tenies altre camí, ells li proporcionaren uns estudis que la seva família mai hauria pogut pagar, després li obriren el camí per aconseguir una bona feina, si et preguntes com és possible que després d?unes eleccions democràtiques li donessin un càrrec important , has de tindre en compte que el partit necessitava de gent com ell, els seus contactes, la seva capacitat per moure?s entre determinats sectors fins aleshores addictes al règim, d?on calia atreure els més moderats. El sentiment que segueix llavors cap al senyor Y és indescriptible, entre ràbia, admiració, rebuig, comprensió, tot plegat et fa recordar altres casos semblants, familiars i coneguts dels que en coneixies la seva militància falangista, alguns ja morts, n?identifiques uns trets comuns, condició d?origen humil, títol universitari, posteriorment una feina amb bona sortida professional, en alguns casos un càrrec destacable en alguna empresa important o multinacional, en d?altres fins i tot dirigint alguna mitjana empresa. Si anem més enllà i revisem passats franquistes famosos és fàcil deduir altres ex falangistes destacables, en trobem de coneguts empresaris, constructors, diputats, senadors, folklòriques, presidents del COI, un bon grapat d?ex ministres, fins i tot n?hem tingut alguns de presidents, d?altres són propietaris d?editorials catalanes, diaris, canals de televisió, ràdio, etc, etc…Llegeixes com l?articulista amb fums de progressisme justifica el passat nazi de Günter Grass, en canvi dirigeix la crítica al fet d?haver mentit sobre el seu passat, pot ser caldria que el periodista revisés els arxius per a veure per a qui escriu, i quin era el seu passat. Günter Grass sempre podrà argumentar que els arxius eren allà.

  1. El que compta és el que has fet durant tota la teva vida. Que Grass fos durant uns mesos (i als disset anys!) de les SS en un context propici és una anècdota que caldria emmarcar en el context social adequat.  Mirem tot el que ha fet després i com ha actuat.

    En canvi que algú s’apuntés a la falange i estiguès durant decades treballant-hi i aprofitant-s’hi ja forma part d’un tarannà determinat, no estem parlant d’una cosa puntual, no pots dir que estaves forçat a fer-ho ni tan sols socialment (i menys a Catalunya!)

  2. Molts "ex"franquistes dels que parlen que "allò era una època, ja se sap…", resulta que, per poc que apretis, traspuen el concepte franquista d’Espanya: traspuen el mateix concepte d’administració pública del poder (per "camarillas") amb què es van fer; traspuen el mateix concepte de servitud cega als poders fàctics amb què, mesells, van arribar a pensar-se que eren alguna cosa. Jo treballo a la Generalitat de Dalt i he treballat a l’administració de l’Estat, els conec bé. I, atenció, que molts fills de franquistes, us ho ben asseguro… es nota la llet que han mamat!

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!